Els experiments s’han de poder repetir per qualsevol persona i a qualsevol lloc i han de ser falsables. Les dues bases del mètode científic es poden aplicar perfectament a la Setmana de la Ciència: les conferències, cursos, exposicions i jornades de portes obertes tenen la intenció d’arribar a tota mena de públic i fer-ho des d’una quantitat tan abassegadora d’espais que sembli que tota l’àrea metropolitana barcelonina sembli un immens laboratori preparat per verificar o refutar el model que proposa, des de fa catorze anys, l’esdeveniment. Albert Castellanos, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), ens explica que, tot i sotmetre cada any la Setmana de la Ciència al rigor de la falsabilitat, de moment les xifres demostren que el model funciona: “Quan vam començar, la iniciativa va ser pionera a Espanya, i actualment podem dir que és un referent a nivell europeu. La nostra proposta és fer entendre la ciència de forma lúdica, amb vocació de proximitat, i de moment ens ha funcionat molt bé: l’any passat, les quatre-centes activitats que vam programar per tot Catalunya van ser seguides per un total de cent-mil persones, i aquest any esperem comptar amb una afluència de públic similar”, diu Castellanos, director de la fundació que organitza la Setmana.
Quatre grans eixos
Del 13 al 24 de novembre hi haurà un total de quatre-cents vint actes per tot el territori català, més de dos-cents només a Barcelona, que enguany no s’estructuren al voltant d’un únic tema. “El 2009 és un any molt prolífic pel que fa a efemèrides i commemoracions, i ens era impossible centrar-nos en un sol eix, per això n’hem escollit quatre: Charles Darwin i l’origen de les espècies, Narcís Monturiol i els 150 anys de la primera immersió submarina, Galileu Galilei i els 400 anys de la primera observació astronòmica; per últim, com que el 2009 és l’any europeu de la creativitat i la innovació, també hi dediquem un espai significatiu”. Algunes de les activitats que cridaran més l’atenció de l’edició d’enguany són la Ruta dels Ictineus, que es podrà fer durant tota la Setmana de la Ciència i que us permetrà conèixer els tres ictineus creats per Narcís Monturiol (Museu Marítim, de 10 a 19.30 h), les conferències sobre la revolució que va suposar Charles Darwin, d’entre les quals destaca Darwin parla de Darwin. Sense censura, a càrrec de Victòria Medina, historiadora i arqueòloga (Casa Elizalde, dissabte 14, de 12 a
13 h) o la visita nocturna de dissabte 14 a les 19.30 h a l’Observatori Fabra, on podreu mirar-vos, molt ben assessorats, algunes de les troballes de Galileu, i no us caldrà renegar-ne, com li va passar a l’astrònom italià davant de l’implacable tribunal de la Inquisició. “A més de les conferències temàtiques i de les taules rodones, m’agradaria destacar les jornades de portes obertes de centres com el CosmoCaixa –del 13 al 22 de novembre– o exposicions com Cerdà i la política pràctica, que ens descobreix a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de quina manera l’urbanista va ser també revolucionari en el camp del pensament polític”, ens explica Castellanos, que gràcies a l’allau d’actes dels propers dies té la intenció de col·locar la ciència “al centre de l’agenda política”. “Invertir en ciència i recerca és invertir en el futur del país: n’haurien de prendre consciència, els polítics. Fa poc, es publicava una enquesta en què s’assegurava que més del 50% de la població considerava l’atur com la seva preocupació principal. Només un 7% tenia inquietud pels recursos i les polítiques de ciència del govern... Amb la Setmana de la Ciència volem intentar canviar aquesta situació”.
Una professió apassionada
“El segon gran objectiu de la Setmana és fomentar les vocacions científiques”, diu Castellanos. Tenint en compte aquesta premissa és normal que una part important dels cursos, tallers i jornades de portes obertes s’adrecin a adolescents i, per primera vegada, també als més petits durant el Sisè Dia de la Ciència a les Escoles, que durant el dia 18 de novembre aproparan diversos aspectes científics a més d’un centenar d’instituts i tres escoles de primària. El Parc Científic de Barcelona i l’Institut Químic de Sarrià són alguns dels centres que “volen apropar l’activitat del científic des de la vessant més humana”. “La ciència és una professió atractiva i apassionada, i els actes pensats per als més joves tenen la voluntat de transmetre aquest missatge”, opina Castellanos. Potser alguns dels químics, físics, astrònoms i biòlegs de demà més coneguts surtin d’algun d’aquests actes. Si no, els alumnes hauran passat, gràcies a la Setmana de la Ciència, una estona entretinguda i amena.
Publicat a Time Out Barcelona (93, 13–19 de novembre del 2009)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada