Hunter S. Thompson - Los Ángeles del Infierno

“Es mejor reinar en el infierno que servir en el cielo”, llegim en un dels primers incisos que Hunter S. Thompson fa per contextualitzar-nos l’ètica dels Àngels de l’Infern (Hells Angels), motoristes temibles que recorrien els Estats Units durant els seixanta i amb qui l’autor va conviure durant tot un any. Els Àngels van fer seu el fragment del Paradise lost de John Milton: l’infern pot ser un lloc difícil, sangonós i ple de depravació, però és més còmode fer-s’hi un lloc que no pas acceptar un rol servil al cel.
Thompson va ser un dels periodistes més emblemàtics i extravagants de la contracultura nord-americana de l’últim terç del segle XX. Els seus reportatges van fer-lo mereixedor de l’etiqueta ‘gonzo’, mitjançant la qual es fa referència a la barreja entre informació i implicació personal i obsessiva amb l’objecte dels articles. Els millors llibres de Thompson recullen dades i autobiografia, entrevistes i experiències extremes: ens ho trobem a Miedo y asco en Las Vegas (1970) i, anteriorment, a Los Ángeles del Infierno (1966). Després d’escriure un primer article sobre motoristes per a The Nation, Thompson se les va enginyar per trobar una editorial que volgués publicar tot un llibre sobre la facció més temible del moment, els Àngels de l’Infern. Gràcies a l’interès de Random House, el periodista va conviure amb aquests outlaws fins que els seus interessos van ser descoberts (i castigats). El llibre és una crònica sobre la vida al límit dels Àngels: els excessos amb les drogues, el primitivisme antisocial i els delictes que cometien, algun d’ells explicat amb minuciositat quasi enciclopèdica, com passa amb les violacions.“Qué coño, en realidad, violar no es divertido, quiero decir violar de verdad, y tenemos todo el ganado que queremos y más sin molestarnos”. ‘Unga-unga’.

Publicat a Time Out Barcelona (92, 6–12 de novembre del 2009)