Diàlegs artístics picants

Potser no són gaires, però tots aquells que hagin llegit Sexus, de Henry Miller, en versió de Jordi Arbonès, hauran vist que la paraula ‘semaler’ es fa servir en un context menys rural que el dels seus orígens i se circumscriu a la designació de la part dels genitals masculins que intervé en la penetració. Durant la visita d’Imatges secretes se’n veuen uns quants, de semalers millerians, i majoritàriament en acció: en alguns dels gravats japonesos de l’exposició, són enormes, tan monstruosos com els pops i peixos que ataquen les cavitats femenines en una de les seccions d’aquesta posada en relació entre les estampes japoneses de la col·lecció privada de Picasso i l’obra del pintor malagueny.
“Aquesta exposició és resultat de la recerca del propi centre”, diu Pepe Serra, director del Museu Picasso. “Quan vam coŀlaborar amb la mostra Seduced: Art and Sex from the Antiquity to Now vam intuir que es podia establir un diàleg entre l’obra eròtica de Picasso i les estampes japoneses d’aquesta temàtica. A partir d’un peu de pàgina del catàleg de l’exposició en què deia que Picasso tenia una col·lecció de seixanta-una estampes vam començar a estirar el fil. Ens hi hem passat dos anys”.

Una de les imatges més conegudes de Hokusai

Una feina digna de Marlowe
“Hi ha hagut algunes de les obres que han canviat molt de propietari, al llarg dels anys, i la feina ha estat detectivesca”, explica Ricard Bru, comissari d’Imatges secretes juntament amb Malén Gual. L’obra més difícil d’aconseguir ha estat la versió en color de Dona i pop, dibuix de 1903 que es posa en relació amb un gravat eròtic molt popular de Katsushika Hokusai, Bussejadora i pop (1814), que recull la llegenda d’una dona que va viatjar fins al fons del mar per emportar-se’n un tresor, que va aconseguir després de ser assetjada per tota mena de monstres marins.
Les dues obres formen part de la tercera secció de la mostra, titulada Tentacles, en la qual veiem una sèrie d’obres on diverses criatures aquàtiques s’aferren als genitals femenins amb fúria masculina. “El japonisme va ser una gran influència a finals del segle XIX, explicitada en pintors com Gauguin o Toulouse-Lautrec però fins ara no coneguda en Picasso. L’exposició és un intent de repensar l’obra de l’artista, que no és una obra endreçada i presenta diverses complexitats”, assegura Malén Gual, que a continuació ens explica que els dos moments on l’erotisme es fa palès de forma explícita en l’obra picassiana són a l’inici del segle XX i durant els últims anys de la seva vida.

Caminant cap a ‘l’abraçada’
A la primera planta del palau Finestres hi trobareu un total de cent obres que parteixen de la influència japonesa, explicitada a partir de l’impressionant àlbum amb setanta gravats adquirit per l’Ajuntament de Barcelona durant l’Exposició Universal de 1888, mitjançant el qual accedim a la vista de l’activitat frenètica del segon pis d’un bordell, obra d’Utagawa Kunisada. L’influència del japonisme en els anys barcelonins de Picasso dóna pas a una aproximació a la influència que va tenir l’actriu japonesa Sadayakko. Els estudis que Picasso va fer l’any 1901 a París, on intentava captar els moviments de l’actriu, contrasten amb l’estatisme del retrat aburgesat i elegant que en va fer un any després Ramon Casas.
Després de passar per la sala tentacular arribem a l’espai dedicat als shunga, gravats eròtics d’autors com Nishikawa Sukenobu, Isoda Koryusai i Torii Kiyonaga, del qual podem veure una de les seves obres més conegudes, que iŀlustra ‘l’abraçada’ –és a dir, l’acte sexual– entre el client d’una cortesana i l’ajudant d’aquesta. Picasso va reprendre aquest tema en algunes de les 347 gravures de 1968, on la penetració explícita és complementada, en alguns casos, per la figura d’un voyeur que es mira el numeret, espectador que simbolitza el propi autor –que tenia 87 anys quan feia aquests aiguaforts– i també el visitant que se’ls mira, feliç, sorprès o amb cara de pomes agres.

Publicat a Time Out Barcelona (93, 13–19 de novembre del 2009)