Marcus du Sautoy - Simetría (Acantilado, 2009)

Fa un parell d’anys, el matemàtic britànic amb nom que despista –Marcus Peter Francis du Sautoy– es va donar a conèixer amb un llibre divulgatiu sobre els nombres primers del qual Acantilado ja n’ha fet cinc edicions. Simetría parteix d’una premissa tan ambiciosa com La música de los números primos: descobrir les formes simètriques de la natura amb l’ull del matemàtic.
Sautoy ha passat per Barcelona per presentar el llibre. Ha escollit una camisa Ben Sherman aparentment caòtica –tot i que els petits rectangles que la formen la constitueixen simètricament. “Per dins, els éssers humans no som simètrics: és de forma externa, que utilitzem la simetria com a forma de comunicar-nos i també d’atracció”. Un dels molts estudis que cita el llibre explica que l’olor que els homes desprenen té relació amb la simetria de les seves formes: com més simètriques són, més atractives són per a les dones. “És més probable que ens iniciem sexualment abans si som molt simètrics”, ens diu Sautoy, que els darrers mesos ha estat perseguit per l’objecte del seu últim llibre fins i tot pel que fa a les fractures òssies. Quan ens el trobem, el matemàtic porta el canell esquerre embenat, particularitat que en un principi trenca amb la simetria del seu cos. “Les últimes vacances de Nadal vaig fracturar-me el canell dret, fet pel qual puc dir que fins i tot en això he acabat sent simètric”, ens diu Sautoy, que sap com beneficiar-se de les seves habilitats comunicatives, perfeccionades gràcies al programa de la BBC The story of maths.


Un concepte universal
“Les matemàtiques són una forma molt poderosa de mirar-se el món, i a mi particularment m’ajuden a entendre’l”. Sautoy observa i analitza la universalitat de la simetria amb una curiositat total, dividida en dotze capítols que es corresponen amb un cicle anual (l’esfera: la forma simètrica que requereix menys energia) i que, partint sovint d’anècdotes biogràfiques camina amb decisió cap a l’abstracció matemàtica. Les figures, fórmules i diagrames del llibre no espanten el lector, que és guiat dòcilment gràcies a les sorpreses constants que l’autor hi distribueix. “Veig la simetria des de l’activitat: les formes simètriques no són passives, jo les observo des de la interconnectivitat i la relació interna”. Esperem que les fractures simètriques dels canells no baixin fins als turmells.

Publicat a Time Out Barcelona (91, 29 d'octubre–5 de novembre del 2009)