Belle and Sebastian - The life pursuit (Rough Trade, 2006)

Esperàvem aquest nou disc dels Belle and Sebastian per un doble motiu: 1) per comprovar si seguien la línia més poppy –i orquestral– del seu darrer lliurament, Dear catastrophe waitress (Rough trade, Sanctuary 2003) o retornaven al reducte de culte que van anar construint amb discos com If you’re feeling sinister (Matador, 1996), The boy with the arab strap (Matador, 1998) o el menyspreat –injustament– Fold your hands child, you walk like a peasant (Matador, 2000); 2) per confirmar que la tristor de cançons com "Don’t leave the light on baby" o "I fought in a war" seguia evaporant-se per donar pas a un optimisme matisat –com ha de ser.
The life pursuit, contra tot pronòstic, aconsegueix superar el seu predecessor: segueix la via més accessible de la banda d’Stuart Murdoch –cada cop més seva– però s’allunya del so un pèl massa barroc de Dear catastrophe waitress. Els instruments són els justos i sonen on han de sonar, i és precisament en aquest sentit que cal destacar la producció de Tony Hoffer –més encertada, potser, que la de Trevor Horn en el disc anterior. Després de vuit mesos de gravació, els resultats són pràcticament immillorables: ens submergim en tres quarts d’hora de música variada i alhora familiar, que graten de sonoritats dels 60 però també dels 70. Són especialment ressenyables la revisitació del glam-rock a "The white collar boy" o "The blues are still the blues", que semblen sortides d’algun fotograma escapçat de la pel·lícula de culte Velvet Goldmine (Todd Haynes, 1998) o l’excursió funk de "Song for sunshine", on sonen a Sly and the Family Stone amb unes quantes cullerades de llet que emblanquinen el resultat per arribar a una tornada al més pur estil Bee Gees ("Sunshine, we all see the same sky" i aquells cors angelicals).

Pel que fa a les lletres, The life pursuit juga a una visió agradable i divertida de la vida, amb uns quants protagonistes adolescents que expliquen les seves experiències escolars ("Act of the apostles", "Sukie in the graveyard"), la vida al marge de la llei ("The white collar boy") o el record fugaç d’un dia ("We are the sleepyheads"). Però també ens trobem amb algun moment en baixa forma anímica marca de la casa ("Dress up in you" o el record d’algú que ha tingut èxit en el món del showbiz, "For he price of a cup of tea" o el preu que s’ha de pagar per la singularitat).
Resumint: un gran disc que no decebrà els fans que va fer amb Dear Catastrophe waitress però tampoc –i això és important– els seguidors de la banda de culte de tota la vida que homenatjava amb el seu nom una sèrie de dibuixos francesa en què els protagonistes eren un nen (en Sébastian) i un gosset simpàtic del Pirineu (Belle). Bub. bub.

Publicat a Mau Mau (2006)