Una Rússia sense tòpics

Francesc Serés no deixa mai de mirar-te directament als ulls, mentre et parla. És educat, i el seu bon fer arribaria a inquietar si no es correspongués amb l’ànima viva i clara que treu el cap als seus llibres. Són aparicions fugaces, però que recorren la seva obra de dalt a baix: la noveŀlística (amb la trilogia De fems i de marbres), la incursió teatral (Caure amunt) i els contes de La força de la gravetat. El seu nou llibre havia de ser signat, en principi, per la professora Anastàssia Maxímovna, i incloïa relats d’Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksander Vòlkov i Iosif Bergxenko. Serés s’havia multiplicat en cinc autors i una antòloga, però l’experiment finalment s’ha deixat estar perquè no vagi en detriment de les possibilitats comercials del llibre.
El possible joc de l’heteronímia queda desmuntat a la portada. Quan llegim el primer dels contes, Low cost life, low cost love, ens trobem amb un Serés que parla de les ganes d’aparellar-se d’una hostessa de vol. La casa de les nines russes –la següent narració– confirma el toc Jane Austen de la primera autora de la falsa antologia: Serés s’amaga sota la pell d’Ola Yevguènieva, i ens parla de Sant Petersburg com si fos l’Anglaterra romàntica de Sentit i sensibilitat o Emma. Una nina que s’amaga dins d’una altra nina, que a la vegada té una altra nina a l’interior, i així fins arribar a la més petita, que torna a ser Serés, a qui li és impossible desaparèixer del tot.
“Amb Contes russos volia prendre distància i no repetir elements que ja havien aparegut a la trilogia, però hi vaig acabar tornant de forma puntual, perquè la voluntat d’allunyar-se és parcialment completa. El lector d’aquest llibre trobarà molts punts de connexió amb els meus llibres anteriors i, alhora, moltes dissem-blances”.

Màlevitx. Al boulevard (1911)

Back in the USSR
“Amb un grup de nanos de Saidí enviàvem cartes a les ambaixades perquè ens enviessin prospectes, fulletons i llibrets. Era una manera de trencar amb la monotonia”. Una de les ambaixades escollides va ser la de la URSS, i Serés recorda que pagant un preu simbòlic va aconseguir que li enviessin llibrets sobre els temes que més preocupaven a la Unió Soviètica poc abans d’engrunar-se. Aquest primer contacte es va enfortir al llarg dels anys gràcies a la literatura (tots els grans noms: Tolstoi, Dostoievski, Gógol, Puixkin, Platònov, Bulgàkov, Tsvetàieva...). L’últim pas en aquesta relació ha estat integrar la Rússia soviètica –però també l’actual– al seu univers narratiu. Els anys, llocs i fragàncies que trobem en els vint-i-un contes són diversos: Txernòbil, Sant Petersburg, l’estepa, la Plaça Roja de Moscou, el kolkhoz o una nau especial, entre d’altres. “Costa de trobar el punt just que faci referenciar-te amb Rússia però que a la vegada no sigui un mostrari de vodka, trineus, la kalinka, l’exèrcit, el gulag i els saltadors amb perxa... Tots aquests elements hi són, però coŀlocats de forma absolutament excèntrica: la Segona Guerra Mundial hi apareix, per exemple, en un conte com La pagesa i el mecànic, però em serveix de marc per explicar una història d’amor entre una pagesa i un soldat que ha perdut els peus durant una batalla. Els llocs comuns –l’excés d’attrezzo–haguessin desactivat de seguida l’artefacte”.

Publicat a Time Out Barcelona (94, 20–26 de novembre)