Au revoir Simone - Verses of comfort, assurance and salvation (Moshi Moshi Records, 2005)

Un debut simpàtic i confortable, aquest disc. Tres novaiorqueses que canten i toquen el piano al damunt d’unes bases electròniques suaus amb aquell regust vintage tan de moda que inunda els clubs abans de les dues de la matinada. Verses of comfort, assurance and salvation és un debut que recull l’herència dels Lali Puna de Scary world theory (Morr music, 2001) o dels Stereolab menys recargolats en cançons com la inicial «Through the backyards» –un cant a l’optimisme més càlid– o els més de cinc munts de «Back in time», que a més de transportar-nos al món sintètic del grup de Laetitia Sadier ens recorden –sense saber massa per què– a uns Postal Service que saben moderar amb certa eficàcia les dosis de malenconia.
Les vuit cançons d’aquesta primera aventura musical de les Au revoir Simone (un nom que no acaba de ser massa atractiu) juguen a estones amb l’optimisme més enrotllat («The disco song»; «Hurricanes») i amb una nostàlgia poc afectada que de tant en tant fa acte de presència («And sleep al mar»; «Where you go»). Ens quedem amb el regust de la seminal «Old MacDonald had a farm» que té la magnífica «Hurricanes» –amb aquests cors volgudament infantils o el canvi de videojoc dels vuitanta amb el missatge per la gent que espera que té lloc a la segona meitat de la cançó («This message is for all the people, the people who are always waiting»)– o amb la instrumental «The winter song», que podria funcionar perfectament com a animal de companyia de les passejades submarines del nostre amic Steve Zissou a la menystinguda i originalíssima Life aquatic (Wes Anderson, 2004).

Publicat a Mau Mau Underground (2006)