Pasqual Maragall - Espíritu federal (RBA, 2009)

Els vint-i-un discursos polítics més importants de Pasqual Maragall estan a l’abast de tothom a partir d’ara gràcies a Espíritu federal, que s’ha presentat en un entorn familiar per a l’expresident de la Generalitat. “L’Ateneu barcelonès ha estat escenari d’un gran nombre de debats sobre el federalisme. Hi han participat activament Joan Maragall i Jordi Maragall, avi i pare d’en Pasqual, respectivament”. D’aquesta manera ha començat el discurs Ferran Mascarell, actual vicepresident de l’Ateneu, que s’acompanya de Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional i prologuista del llibre, i Miquel Iceta, que Mascarell defineix com a “un dels pares de la Constitució”–que de seguida rectifica per “Estatut”. Manuela de Madre, Narcís Serra, Marina Geli i fins i tot Pasqual Maragall –a primeríssima fila– riuen davant la confusió. Ni el llibre ni l’estat d’ànim de l’expresident, però, són per tirar coets. A la coberta d’Espíritu federal, Maragall es mira el lector amb severitat. Miquel Iceta, que quan es refereix a l’expresident ressalta el seu triple vessant catalanista, europeista i espanyolista (“Nosotros somos ellos, también”) recorda que la principal diferència entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall era que si el primer “tenia –i té– una idea de Catalunya”, el segon “té un projecte de futur”. Un projecte federalista del qual Maragall recorda els orígens: “Sempre he dit que sóc fill del meu avi, però és que d’avis en vaig tenir dos! Un, en Mira, era federalista espanyol, republicà convençut que va morir de pena a finals de l’any 1940. L’altre, en Joan, era catalanista però tenia la voluntat de dialogar amb Espanya”.


“Un llibre de futur”
Minuts abans, Pérez Royo mostra el seu desig que el llibre es llegeixi fora de Catalunya, “on el seu discurs ja està interioritzat”, i quan fa referència al pròleg que Maragall ha escrit aquest estiu troba que “la sensació de fracàs relatiu i el pessimisme són habituals quan s’observa des del final de la vida política”. Iceta tampoc no està d’acord amb el pròleg: “Tant el seu discurs com el seu projecte polític són guanyadors”, afirma durant la intervenció. Mascarell prefereix parlar d’Espíritu federal com a “llibre de futur i extraordinàriament emocionant: els discursos són fets amb passió i convicció”.
Maragall dóna una puntada imaginària de peu al pòster de la coberta del llibre abans de parlar de la conjuntura actual: “Estem pendents d’alguna cosa que no se sap quan arribarà. Jo crec que passarà el 31 de desembre de l’any que ningú no s’ho esperi...”

Publicat a Time Out Barcelona (93, 13–19 de novembre del 2009)