Rodanxons i bonics

El Museu Egipci inaugura 'Art funerari precolombí', a partir de la col·lecció de la Fundació Arqueològica Clos.
Fa gairebé trenta anys que Jordi Clos Llombart, president de la Fundació Arqueològica Clos, es va interessar pel món precolombí. “Hi vaig arribar a través de les subhastes. Cal pensar que als anys vuitanta el preu era molt inferior que avui. Si m’hi hagués posat més tard, la col·lecció no seria ni de bon tros tan extensa i variada”, comenta el dia que dóna a conèixer el resultat de quasi tres dècades d’adquisicions paraŀleles a l’ampliació constant de la col·lecció egípcia.
Art funerari precolombí reuneix un total de dues-centes peces. La majoria d’elles, de pedra i de fang, van estar fetes al llarg de trenta segles d’història (del segle XV aC al XV dC, que es correspon a l’arribada de l’expedició espanyola) i provenen de tres àrees culturalment molt actives: la mesoamericana, amb la presència dels asteques i els maies; la zona intermèdia, amb mostres de la cultura caribenya tan curioses com les espàtules vomitòries, la ceràmica panamenya de la cultura Gran Chiriquí i les escultures de Nicaragua; per últim, de la zona andina hi trobem representades algunes manifestacions dels inques. Victòria Solanilla, comissària de l’exposició, ens recorda que la majoria d’aquestes figures eren part de l’equipament funerari que acompanyava els difunts. Ens recomana amb especial entusiasme els ‘Retaules’, figures humanes de cos rectangular i una figura antropozoomorfa maia de poc més de vint centímetres d’altura. El personatge, vestit amb tota mena de fastuositats, té rostre d’ocell i mirada faraònica. “Les joies es posaven al moment de les cerimònies: l’or durant el dia, i la plata durant la nit”, diu Solanilla, que ens mostra les arracades, collarets, narigueres i ornaments pectorals que formen part de la col·lecció del Museu Egipci.

Aproximació a la quotidianitat
L’exposició dedica un espai significatiu a la col·lecció personal de la ballarina Carmen Tórtola Valencia (1882-1955), que va desenvolupar bona part de la seva carrera a Barcelona i va viure a Sarrià durant molts anys. A més de reproduir una de les habitacions de Tórtola Valencia –on hi veiem els propis quadres que l’artista feia de les seves danses–, el Museu Egipci mostra una cinquantena de peces que la ballarina va anar comprant a partir de la coneixença de l’arqueòleg William Niven a Mèxic. Segons Solanilla, “les peces de Tórtola Valencia afegeixen la vessant del dia a dia d’aquestes cultures, amb joguines, recipients i petites figures”.

Publicat a Time Out Barcelona (98, 18–24 de desembre del 2009)