Elias Khoury - Ialo (Club editor, 2009)

Elias Khoury ens rep a la defensiva al vestíbul de l’hotel on ha passat les tres nits prèvies. És un divendres a la tarda: l’autor està cansat del ritme d’entrevistes de la seva estada barcelonina, culminat el dia anterior per una conferència a la UB. Ens esperàvem que baixés amb la boina i la cara llarga que fa gairebé sempre que el fotografien. La seva expressió és severa –quasi temible–, però du el cap descobert. El bloc compacte i dens de cabells blancs impressiona. Les respostes discuteixen totes les nostres preguntes: no hi ha res que li sembli encertat. Fins i tot l’incomoda quan citem les seves pròpies paraules: “La literatura mira cap al present i cap al futur, però també estableix un diàleg amb els morts”. “Qui ens ha de fer por són els vius, no pas els que ja no hi són. Els vius poden cometre crims. És això el que m’espanta”. Khoury va sacsejar el seu país amb la segona novel·la, Little Mountain, publicada l’any 1977. “Little Mountain va ser la primera novel·la mai escrita sobre la Guerra Civil al Líban, que havia començat dos anys abans. Quan va ser traduïda a l’anglès, Edward Said va escriure’n un pròleg en què analitzava el meu estil: la fragmentació, la repetició, el monòleg, la reescriptura d’una mateixa història, el tractament de la situació present...” Dotze anys després, Khoury va publicar El viaje del pequeño Gandhi (Icaria, 2009), en què l’autor torna a acostar-se a la Guerra Civil libanesa des d’una perspectiva aparentment allunyada de la duresa de Little Mountain. “El que en un principi sembla divertit acaba sent tràgic. A la novel·la hi ha diversos malentesos que acaben tràgicament. En certa manera, podríem dir que la Guerra Civil del meu país va ser el resultat de diversos malentesos...”.

Els encants de Ialo

Després de provar sort amb la seva novel·la més ambiciosa, La cova del sol, Club Editor recupera ara una de les obres més recents de Khoury, Ialo, on aconsegueix fer lluir les característiques que Said va detectar a Little Mountain amb l’expertesa i control del noveŀlista madur. “El personatge de Ialo és molt atractiu. És víctima i botxí. S’enamora i és a punt de canviar el rumb de la seva vida, però no és capaç de dir a Xirin que l’estima. Per últim, Ialo és torturat per un motiu amb el qual no té res a veure...”. Amb Ialo, Khoury ha escrit una novel·la tensa i dura, on ens anem endinsant en les complexitats del personatge a poc a poc. Es llegeix pràcticament com una novel·la policíaca, però el contingut és escruixidor. “Amb aquesta novel·la volia endinsar-me en el misteri de la llengua siríaca, que va morir fa temps, i que suposadament és la llengua que parlava Jesucrist. La idea més terrible per a un escriptor no és la pròpia mort, sinó la mort de la seva llengua. Totes les llengües acabaran morint”.

Publicat a Time Out Barcelona (96, 3-9 de desembre del 2009)