El domini dels premis

En Jordi Nopca estudia el premi Sant Jordi de novel·la, el Mercè Rodoreda de contes i el Carles Riba de poesia. Anem per bon camí?

La novel·la guanyadora del Sant Jordi d’enguany és, en paraules de Laura Borràs, membre del jurat, “una novel·la trepidant, amb tots els ingredients per atreure els lectors”. Se sabrà tot és la primera novel·la per a adults del periodista Xavier Bosch. Els precedents, La màgia dels reis, Jo, el simolses i l’obra de teatre El culekulé, compten a partir d’ara amb un contrapès noveŀlístic centrat en “la manca de llibertat de l’ofici del periodista”, segons diu el propi autor, que va començar a escriure l’obra –recompensada amb 60.000 euros– el dia que va deixar el càrrec de director del diari Avui, que va mantenir durant un any. “És el que duren unes sabates”, precisa Bosch, que desitja que el llibre “agradi molt i que sigui un èxit”.

La Fura dels Baus, en un moment no gaire explícit

Ho tindrà difícil per superar algun dels seus precedents: Emili Rosales, que el 2004 va guanyar el Sant Jordi amb La ciutat invisible, n’ha venut més de 30.000 exemplars en català i ha estat traduïda a 18 llengües i publicada a 25 països. “Al Japó està tenint molt d’èxit”, ens comenta Josep Lluch, editor de Proa, a qui demanem pel lector ideal al qual s’adreça el premi, tenint en compte que els darrers anys ha passat per Julià de Jòdar, Joaquim Pijoan, Pep Coll i Lluís Anton-Baulenas. “Busquem tot aquell públic normal i corrent que vol comprar una novel·la. Hi ha d’haver qualitat literària, però també una vocació popular i una ambició massiva”. Lluch assegura que el premi Sant Jordi “es ven sempre”, i que cal tenir en compte que “el finalista funciona força bé”. De la novel·la del finalista de l’any passat, El músic de Rossini, de Vicent Usó, se n’han venut 5.000 exemplars. “És cosa del boca-orella o que bona part dels lectors compren la novel·la guanyadora i la finalista?”.
Aquests darrers cinc anys han predominat les aproximacions historicistes. I amb Bosch no s’acaba de trencar aquesta tendència: Se sabrà tot s’acosta a la corrupció, a l’especulació immobiliària i al terrorisme en un 2005 inventat que, segons Borràs, “es llegirà com un roman à clef”.

Contes txecs i poemes hermètics
Si el Sant Jordi supera habitualment els 15.000 exemplars venuts, el premi Mercè Rodoreda de contes té unes aspiracions comercials més reduïdes, encara que alguns dels últims llibres guanyadors hagin estat reeditats després d’esgotar els 3.000 exemplars de la primera edició. És el cas de Set dones i un home sol, de Víctor Alexandre (2008) i Defensa pròpia, de Borja Bagunyà (2006).
Els 10.000 euros del premi Mercè Rodoreda d’enguany han anat a parar a les mans de Monika Zgustová, autora txeca que va començar a publicar en català l’any 2001 amb la novel·la La dona dels cent somriures i que amb Contes de la lluna absent s’estrena en format curt. “A les noveŀles hi mostro els homes com a víctimes de la història; als contes, en canvi, presento els homes com a víctimes d’ells mateixos, de la feina i de l’entorn”.
David Castillo, poeta i periodista, s’encarrega de presentar el guanyador del premi Carles Riba de poesia, el més antic de la literatura catalana, dotat amb 3.000 euros, i que aquest any trenca amb la dinàmica ‘imparable’ dels darrers anys per premiar una obra de títol rodoredià i aspiracions “introspectives i conceptuals” –segons ens comenta Josep Lluch: La mort i la paraula, de Carles Camps i Mundó. Allunyat de la poesia visual amb què es va donar a conèixer als setanta, el poeta ha publicat quatre poemaris en aquests darrers cinc anys. Castillo ens diu que estaria molt bé que el Carles Riba “multipliqués per deu la seva dotació”. “La nostra literatura està molt sotmesa al domini dels premis”, continua, abans d’afegir un missatge optimista: “Aprofitem-los”.

L'eufòria dels guanyadors

Publicat a Time Out Barcelona (98, 18–24 de desembre del 2009)