Com deixar de ser guiri

Vivim al millor dels llocs possibles i no ho sabíem. Pa amb tomàquet, de Neil Willett, recull de forma divertida les experiències catalanes de l’autor, que ha recomanat a en Jordi Nopca cinc llocs per escapar de la Barcelona turística.

A hores d’ara, Barcelona és una de les ciutats europees més magnètiques pel turisme. Això és un fet –i les conseqüències són, com a mínim, devastadores. Hi ha estrangers, però, que quan descobreixen la ciutat i el seu tarannà cosmopolita (allò que despectivament alguns anomenen l’esperit multiculti) queden tan fascinats que no només volen repetir el viatge sinó que poden arribar a l’extrem de voler-s’hi quedar. Neil Willett va néixer a Portsmouth l’any 1977, i la lectura d’Homenatge a Catalunya de George Orwell va ser una revelació. “Quan el vaig llegir sabia que havia de venir aquí. Orwell parla de la revolució que va comportar la Guerra Civil a Catalunya: l’absència de jerarquia i les coŀlectivitzacions d’empreses em van atreure molt”. Willett va arribar a Barcelona el novembre del 2003 fugint d’Anglaterra, un país ple de paranoics, gent devorada per la cultura de la por i una joventut propensa a l’alcoholisme, especialment les noies, segons escriu Willett. “A Catalunya es vol viure tranquil i es dóna importància a l’alegria –a poder arribar a passar-ho bé. A Anglaterra les converses estan majoritàriament orientades cap a qüestions salarials”. Willett diu que, des d’Espanya, als catalans se’ns considera “freds, tancats i garrepes”. Contra aquest triple estereotip, l’autor de Pa amb tomàquet ens regala una mica d’autoestima: “En comparació amb els anglesos, puc certificar que els catalans sou divertits, oberts i generosos”. Willett ens cau bé de seguida, però per saber si els seus coneixements de Barcelona superen l’epidermis turística li demanem per cinc llocs que l’hagin ajudat a deixar de ser guiri.

1.Oddland
Aquest bar de còctels situat al número 52 del carrer Joaquim Costa es va convertir en la segona llar de Willett quan va arribar a Barcelona. “És un lloc petit i estret, però molt real: és tan conegut pels còctels com pel menjar. T’hi pots trobar gent de tot arreu”. El periple de Willett per terres catalanes acabava de començar: encara no s’havia dedicat a la jardineria, a la docència, a la traducció o a ajudar un galerista. Llavors no es podia ni tan sols imaginar que un dia acabaria publicant un llibre de les seves experiències. “Em semblava impressionant poder fumar herba dins el bar –i aquesta és una llibertat que la majoria dels bars encara et donen”.

2. Xador
“M’agrada perquè és un lloc sense pretensions. Pots trobar-hi una família d’escarabats sortint o entrant per la porta tranquil·lament...” El Xador, situat al número 61 del carrer Argenteria, és un dels peatges d’accés al Born més coneguts i menys in. Manté la decoració modernista: formes sinuoses, aproximacions aŀlucinades a la natura i les quatre barres. “El Born no és un lloc que m’agradi gaire, ha canviat molt. Ara és ple de botigues de pijos: cal trucar al timbre per entrar-hi...” El Xador és obert pràcticament sempre: l’estat dels lavabos ho certifica. “Estic convençut que Picasso i Dalí, quan eren joves, hi haguessin pixat sense problemes...”.

3. Bar Marsella
“Una nit al Marsella sempre acaba sent memorable”. Taules petites. Xivarri. Iŀluminació quasi policial. Al Marsella només li cal oferir absenta perquè els clients passin per alt qualsevol detall (igual que al Xador, els lavabos són per entrar-hi de puntetes). “A mi no m’agrada gaire l’absenta: l’últim cop que en vaig beure, em vaig oblidar del que havia fet durant unes hores, i això em va alarmar... Entrar al Marsella (C/ Sant Pau, 65) és obligat, però per l’ambient, que és fantàstic. Quan surts al carrer, descobreixes què és el Raval”.

4. Bar Romesco
“És un lloc petit, i sovint s’ha de fer cua per entrar-hi: és un restaurant molt popular”. El menú del Romesco (C/ Sant Pau, 28), és senzill però efectiu: les carns s’acompanyen de patates fregides o amanida. El vi de la casa ho fa tirar tot avall. “Un plat de seques amb botifarra i una copa de vi et costen uns cinc euros”, ens diu Willett, que a Pa amb tomàquet explica les meravelles de poder gaudir de menús del dia amb dos plats i postres, que contrasten amb els hàbits anglesos.

5. Plaça George Orwell
“La primera vegada que vaig comprar alguna cosa per fumar va ser a la plaça George Orwell”. El final del carrer Escudellers és quasi una fita impossible, actualment, sempre i quan se sucumbeixi en algun dels plaers que fan acte de presència des de la foscúria: venda de droga, prostitució, bars i discoteques on les batusses hi són freqüents... “El lloc que han dedicat a Orwell –home digne i de talent– no li fa gens de justícia”. Potser per això els barcelonins l’han rebatejat com a plaça del tripi.


Publicat a Time Out Barcelona (88, 9–15 d'octubre del 2009)