Abstraccions simbòliques

" Plans par couleurs": 1910, l'inici de l'abstracció kupkiana

Les xemeneies de colors llampants del Centre Georges Pompidou amaguen secrets com la col·lecció més important de quadres de František Kupka, un dels primers pintors que va explorar l’abstracció amb una meticulositat obsessiva, que el feia retocar cada cert temps les obres que penjaven del seu estudi parisenc. Nascut a Praga l’any 1871 però instaŀlat a París el 1896, Kupka va treballar tota la vida a França, on durant seixanta anys va construir una obra pictòrica singular i avantguardista, tot i que allunyada de servilismes grupals, si bé es va relacionar amb el grup de Puteaux (1910-1913) i l’any 1931 va crear, juntament amb Auguste Herbin i Jean Hélion, el grup Abstraction-Création, atac directe als surrealistes, liderats pels cabells repentinats i la mirada voraç d’André Breton. “Aquesta retrospectiva aplega una vuitantena de teles i dibuixos de Kupka, del total de dues-centes obres de la col·lecció del Pompidou”, ens diu Brigitte Leal, comissària de l’exposició –la primera dedicada exclusivament al pintor a Espanya– i directora adjunta del Pompidou, un dels museus d’art modern més exquisits de tot Europa.

Una comissària tímida

Leal, que parla amb una timidesa i manca d’arrogància poc habituals en els alts càrrecs, prefereix centrar-se en les obres del museu que representa que repassar el fons kupkià del Museu Nacional d’Art de Praga, del MoMA o la petita però exquisida col·lecció de Meda Mládek que es pot veure al Museu Kampa, un oasi feliç enmig de la capital de Txèquia.“František Kupka era un home força solitari i malenconiós, però tot i així vivia a París, on es van desenvolupar la majoria de moviments d’avantguarda de la primera meitat del segle XX. Era un gran lector, influït tant pels escrits teòrics de Vassily Kandinskij com per la filosofia de Bergson”. Kupka va ser un dels primers pintors que va optar per l’abstracció com a vehicle expressiu a partir de 1910. “La seva aposta no és únicament formal. A diferència dels futuristes, no li interessa la iconografia de la vida moderna. Busca expressar conceptes filosòfics vinculats a la vitalitat i s’interessa també per mostrar la relació espai-temps a la tela”. La segona sala de la retrospectiva de la Fundació Miró detalla el viatge de Kupka cap a l’abstracció a partir de Plans par couleurs (1910-1911), quadre on “la figura d’una noia és descomposta en plans per colors i fa l’efecte d’estar en moviment”. Les figures humanes, representades encara als inicis simbolistes –un home groguenc assegut en un balancí, el paio escarransit i malèvol que es confon amb el gris de les parets de la ciutat– es transformen en franges verticals de color, jocs de cercles concèntrics i rectangles nerviosos. “D’aquesta primera època abstracta, quadres com Disques de Newton mostren l’interès del pintor per les teories newtonianes de la refracció de la llum i la cronofotografia d’Etiénne-Jules Marey”. Els cercles lluminosos que Kupka va pintar a partir de 1910 van ser etiquetats de ‘cubisme òrfic’ pel poeta Guillaume Apollinaire, que va inventar el terme per referir-se en un principi a les efervescències aŀlucinants de Sonia Delaunay i que acabaria incloent a Francis Picabia, Fernand Léger i algunes teles de Marcel Duchamp.

"Autour d'un point", de F. Kupka

Correspondències

La sinestèsia dels elements naturals que Charles Baudelaire va fer servir com a eix d’un dels seus sonets més coneguts (Correspondences) va ser una de les preocupacions fonamentals de la pintura consirosa de František Kupka. “Les correspondències entre els colors i els sons són molt importants, per a Kupka, com passa també en l’obra de Kandinksy i Paul Klee”, ens recorda Léal, que ens mostra les obres de la sisena sala com a màxims exponents d’aquesta relació: una sèrie de quadres plens de moviment i energia creativa. Immediatament després d’aquesta etapa positiva (1923-1927), Kupka es va centrar en una sèrie d’obres de temàtica maquinista, on el gris dels engranatges gira metàl·licament i crea una sensació propera a l’angoixa de la reproducció infinita de Conte de pistils et d’étamines nº1 (1919-1923) i a la fredor dels primers experiments geomètrics, que evolucionen del blanc i negre catàrtic al vermell, lila i els tons grocs i marrons de les últimes teles del pintor, un retorn a l’estabilitat, plena de rectangles que semblen fitxes de dòmino a punt de desencadenar reaccions en cadena. “Igual que passa amb Mondrian, el geometrisme dels quadres de Kupka amaga una sèrie de símbols: la verticalitat representa allò humà, i la circularitat expressa la vitalitat i l’energia”, explica Léal. El trajecte pictòric de l’artista, des dels seus inicis simbòlics fins al cripticisme de les creacions geomètriques –també simbòlic– pot visitar-se in extenso a la Fundació Miró durant els propers dos mesos. “Queden molt bé, les obres, en aquesta arquitectura tan humana i mediterrània”, assegura Leal. Qui li faci cas no en sortirà decepcionat, d’aquesta retrospectiva.

Publicat a Time Out Barcelona (96, 3-9 de desembre)