Barry Adamson - Back to the cat (Central Control / Green Ufos, 2008)

Fa anys que Barry Adamson s’ha espolsat l’honor d’haver format part dels Bad Seeds de Nick Cave i dels Magazine gràcies a una trajectòria en solitari espaiada i eclèctica, que navega entre les bandes sonores imaginàries (Moss Side Story, 1989), l’ampul·lositat amb tocs funk i lounge (Soul Murder, 1993) i el rock-jazz interplanetari (As Above So Below, 1998) fins arribar a la màxima expressió de llibertat gràcies a la creació de la seva pròpia discogràfica, Central Control, que va inaugurar amb Stranger on the Sofa fa un parell d’anys. Amo i senyor del seu futur, Adamson no s’ho ha pensat gaire a l’hora de donar a conèixer la seva nova col·lecció de cançons, Back to the Cat, que defuig l’ambició multidireccional del seu anterior lliurament per centrar-se en indagar en la negror del soul, les orquestracions de l’època daurada de Tom Jones (el de "Thunderball", "What’s New Pussycat" o "Detroit City") i el pseudo-jazz turbulent. Back to the Cat és un homenatge que pot fer pensar en moments puntuals de la discografia d’Adamson –els més amables–, i el betum dens i obscur que recorre les seves cançons esdevé ara enganxós gràcies a administrar-nos dosis del John Barry més hipervitamínic (el de Beat Girl, The Chase o You Only Live Twice, banda sonora que ens el relaciona amb la saga fílmica de James Bond), el Solomon Burke de Don’t Give Up on Me (molt especialment a "I Could Love You") i les seccions de vent metall del soul més ballable i comestible ("Civilization").

Publicat a Benzina (2008)