Jordi Coca - La nit de les papallones (Edicions 62)

“Les meves noveŀles no estan construïdes sobre una estructura argumental. Sovint parteixen d’un moment on no passa res”, ens diu Jordi Coca al seu pis del carrer Bruc, espai de creació noveŀlística i relaxació familiar decorat amb exquisidesa i meticulositat inteŀlectual. En el cas de La nit de les papallones, el moment inicial que desencadena la rememoració del protagonista és la visió d’una notícia on s’explica la mort d’una ballarina de music-hall, Carla. La foto fixa se’ns emporta a la Barcelona dels setanta, on el franquisme segueix ben present però comença a intuir-se el canvi de la transició. El protagonista treballa en un diari del Movimiento. Els seus articles descriuen l’activitat nocturna barcelonina. Quan descobreix la Carla, el periodista té una revelació: la desinhibició i la força de la ballarina el motiven a impulsar la seva carrera artística al mateix temps que s’hi aproxima. “El personatge de la Carla és pura intuïció. Del protagonista no en sabem res, però a mesura que avança la novel·la es va fent tèrbol i sòrdid: és ell qui narra aquest fragment del passat, però la crònica que fa dels fets està arreglada i manipulada per ell mateix”. Homenatge en clau de ficció a la ballarina Christa Leem (1953–2004), La nit de les papallones té com a precedent una narració que apareix al llibre coŀlectiu Barcelona, un dia (1998). “La Rosa Regàs em va demanar un text sobre la ciutat. El joc etern descrivia l’ambient d’El Molino als setanta, i quan el vaig acabar em va quedar la idea d’escriure una novel·la. Durant aquests anys he anat provant-ho, i no vaig trobar la manera de sortir-me’n després d’enllestir La noia del ball”. L’obra de Coca, que supera les trenta referències –entre novel·la, teatre, estudis literaris i poesia– arrenca de la coneixença de Joan Brossa l’any 1967 (“em va fer canviar l’actitud cap al fet d’escriure”). Gairebé quaranta anys separen Els Lluïsos de la seva última novel·la, i la perspectiva del temps ha permès que el propi Coca divideixi en tres grans blocs el que escriu: “Hi ha un apartat en què m’interesso per la llegenda i el mite, amb obres com L’emperador i Nit sota les estrelles. Un segon apartat inclou les noveŀles centrades en un personatge femení, com poden ser Lena i Cara d’àngel. Hi ha, per últim, una sèrie d’obres que són una crònica dels ambients barcelonins des dels anys vint fins a l’actualitat. Em fixo en les ànimes, no en les ideologies. És en aquest calaix que s’inscriuen Dies meravellosos, Sota la pols i La nit de les papallones”.

Publicat a Time Out Barcelona (95, 26 de novembre–3 de desembre)