1.12.09

Ossip Mandelstam - Poemes (Quaderns Crema, 2009)

Nadejda Mandelstam va passar la dècada dels quaranta i dels cinquanta del segle d’habitació en habitació, amagant dins una olla els poemes del seu marit Ossip, que havia mort –en paraules d’Helena Vidal, traductora d’aquesta antologia– “exhaust i probablement víctima d’una malaltia mental, en un camp de concentració de trànsit a prop de Vladivostok, el 27 de desembre de 1938”.
Els problemes d’Ossip Mandelstam amb el règim comunista de Iósif Stalin havien començat deu anys abans: es van deixar de publicar les seves obres; va haver de patir l’exili des de 1934 al 1937; finalment, el 1938 va ser arrestat després que el govern li fes creure que se li havia concedit “una estada al sanatori de Samatikha”. La professora i traductora Helena Vidal ha condensat l’obra poètica de Mandelstam en trenta-quatre poemes que comencen amb els primers tempteigs de joventut, intensos i potents (“L’or fals dels arbres de Nadal / flameja al bosc amb mil guspires”), s’acosta cronològicament cap al desengany (“I jo que havia nascut ocell / per xiular i riure i menjar tortell! / Prô es veu que no es pot..., no puc”), se sentencia amb la crítica al règim (“I qui enceta una mitja conversa / topa amb l’ombra de l’home del Kremlin”) i acaba amb els Quaderns de Vorónej, escrits durant l’exili (“No, no ets pas mort, no ets encara sol”). La poesia de Mandelstam es va convertint poc a poc en revelació i resistència, traduïda en aquest cas amb una cura i un respecte que aconsegueixen versos d’una gran força.
Lev Aleksàndrovic Bruni: Retrat del poeta Ossip Mandelstam

Publicat a Time Out Barcelona (87, 2–8 d'octubre del 2009)

4 comentaris:

  1. Només per la introducció del llibre ja val la pena llegir-lo. És d'aquests poetes conegudíssims a Rússia i desconegudíssims a Catalunya.
    Com em passa sovint amb la poesia -o la música-la primera lectura m'ha deixat més aviat fred i indiferent, la segona, tercera i quarta m'ha arribat a entusiasmar.
    Gràcies a tu, Jordi. Ho hem de repetir. O coses semblants.

    ResponElimina
  2. M'acabo de topar amb aquest blog i no me'n sé avenir: tot just ahir vaig escriure un comentari sobre Mandelstam al meu! Veig que hi ha més gent fascinada per la seva poesia.
    Les coincidències no acaben aquí, em sembla. Continuaré llegint-te. Gràcies!

    ResponElimina
  3. La veritat és que els lectors en català encara tenim una assignatura pendent amb la poesia russa. Us recomano que li feu una ullada a l'Antologia de Poesia Russa de la mateixa Helena Vidal amb el Miquel Desclot, publicada per Edicions 62 (Grans obres de la literatura Universal, aquella col·lecció de llibres verds que tots hem vist a la biblioteca alguna vegada), per conéixer els clàssics.
    D'autors vius, ja ni en parlem. Sembla que la poesia russa es va acabar el segle de plata.

    ResponElimina
  4. Ossip Mandelstam,un poeta extraordinari,que jo vaig descobrir gràcies a la Berbèrova i el seu llibre 'eL Subratllat és meu '
    Com ell va dir d'algú , només per aquests versos , ja justifiquen una vida :
    'He mort dos cops, mes jo ,tossut, vull viure ,
    i, amb l'aigua , la ciutat torna a somriure ...'

    i molts mes
    que podreu trobar a arnaudeguerau, poesia i proses

    ResponElimina