Bisturís, bales i humor - Entrevista a Josh Bazell

Després d’escriure cinc noveŀles que no va voler publicar, Josh Bazell en va començar una sisena que, sense pretendre-ho, s’ha convertit en una de les sorpreses editorials dels darrers mesos. Esquivant la mort s’estructura al voltant de Peter Brown, un metge amb passat mafiós. Pacients, víctimes, enemics i fugides es trepitgen a tota pastilla al llarg de la novel·la, que combina l’humor aspre i contundent amb dosis de violència descrites amb tota mena de detalls. “Les parts del cos i els moviments dels personatges m’interessen molt”, ens diu Bazell: “És pràcticament segur que si no hagués estudiat medicina tot això no tindria tanta importància, per a mi”. El retrat de la sanitat pública americana tampoc no seria tan minuciós ni despietat. “Necessitava mostrar com de corromput està el sistema. La ficció permet deixar anar opinions arriscades”. Les digressions més càustiques acostumen a aparèixer com a peus de pàgina, i ens ajuden a aprofundir en la psicologia del protagonista.

Bazell escriu a trets, però s'estima molt la seva gossa Lottie

Pastilles i trets

Peter Brown té molt mala llet. Sobretot verbal, però també física –sempre que sigui necessària, i al llarg de la novel·la és capaç d’exhibir-la unes quantes vegades. Mentre treballa a l’hospital ingereix una quantitat de pastilles considerable, visita els malalts a preu fet i fa comentaris entre grollers i diabòlicament encertats. La topada casual amb un pacient terminal l’obliga a recordar la seva adolescència mafiosa. “Un dels aspectes que més m’interessaven de Peter Brown era fins a quin punt algú era capaç de canviar d’identitat. Treballar per a la màfia i intentar-te redimir estudiant medicina i ajudant els altres és un canvi molt fort”. Bazell, que actualment és metge resident a San Francisco –i pretén especialitzar-se en psiquiatria– va passar la infantesa a Nova York, en un barri on el perfum de la màfia ho impregnava tot. “El més important no era que es cometessin assassinats sinó que hi havia molta gent que es comportava com si estiguessin vinculats amb la màfia. Podien arribar a amenaçar-te de mort i mai no sabies del cert si t’arribaria a passar alguna cosa o simplement t’havien pres el pèl”. Peter Brown compleix els encàrrecs del capo David Locano, però el moment en què l’amor que sent per Magdalena el tempta de deixar córrer les matances ja és massa tard... “M’interessava acostar-me a un personatge difícil i aparentment desagradable. Al final m’ha seduït de tal manera que serà el protagonista de la meva nova novel·la”. Tot i que el perfil d’Esquivant la mort s’allunyi del best-seller més previsible, la inesperada gran acollida del llibre –del qual Leonardo DiCaprio protagonitzarà l’adaptació cinematogràfica– ha tingut un pes important en la resurrecció narrativa del doctor Brown.

L’enigma Bazell
Josh Bazell reconeix que la importància dels taurons a la novel·la és deguda a un accident nàutic: “Vaig veure com la gent que tenia al meu voltant era devorada, i jo em vaig salvar quasi de miracle”. Elogia Nightmare Alley, novel·la que William S. Gresham va dedicar als baixos fons del món de l’espectacle (“Em sembla millor que El gran Gatsby”) i recorda amb certa nostàlgia la seva àvia, iŀlusionista de renom. “Cada vegada que llegeixo El mundo de los prodigios, de Robertson Davies –un dels meus escriptors preferits– penso en els seus poders”. Els lectors que comencin Esquivant la mort potser hi quedaran atrapats. Qui avisa no és traïdor.

Publicat a Time Out Barcelona (86, 25 de setembre–1 d'octubre del 2009)