El paradís té forma de pilota

Des del llibre del Gènesi, la idea del paradís –d’on van ser expulsats Adam i Eva per culpa d’una poma– s’ha instaŀlat en l’imaginari humà i ja no l’ha abandonat mai més: de la imatge èpica de John Milton (El paradís perdut) i la figuració entre ideal, libidinosa i castigadora del Bosch (El jardí de les delícies) hem passat a visions menys sagrades i més properes a la cultura popular. Grups musicals tan diversos com les Ronettes, Grave Digger o Phil Collins han fet referència a les seves pròpies concepcions del paradís. Els darrers anys, l’onirisme de la música chill-out ha explotat la imatge d’una terra ideal, verge i impoŀluta, que contrasta amb el minimalisme de les discoteques i clubs on sonen amb despreocupació.
El món del futbol, tan present per tots nosaltres –ho vulguem o no– tampoc no ha escapat a la concepció paradisíaca. Andrés Iniesta, el migcampista de Fuentealbilla que ha fet tan feliços els culés aquesta temporada, acaba de presentar el seu diari d’aquest últim any blaugrana. Un any al paradís recorda la Copa, Lliga i Champions blaugrana a partir dels vuit moments més importants del darrer any per al jugador.

El gol contra el Chelsea
El llibre comença amb la narració del gol més important de la seva trajectòria. Stamford Bridge. Minut 93 del partit de tornada de la semifinal de la Copa d’Europa. Iniesta aconsegueix fer un gol que capgira l’eliminatòria contra el Chelsea. “Fixeu-vos si vaig embogir que quan corria cap al córner fins i tot vaig arribar a treure’m la samarreta, cosa que no faig mai”, fa memòria el jugador, que també repassa el 2–6 al camp del Reial Madrid, la victòria contra l’Atlètic de Bilbao a la Copa del Rei, la final de la Champions a Roma i el títol de Lliga, que per al jugador és el que “millor defineix una temporada”.
A més d’explicar fil per randa tots els triomfs, Iniesta dedica un capítol a les lesions, que recorda amb la serenitat de qui ha pogut superar-les just a temps per als grans partits: “Les lesions m’han ensenyat a conèixer-me millor, he après a escoltar els metges i conec més coses del meu cos. He madurat, en aquest sentit”. Prologat per Albert Benaiges i els germans Muñoz d’Estopa, tres dels millors amics d’Iniesta, el llibre acaba amb el retorn a Barcelona després de guanyar la tercera Copa d’Europa. És l’arribada a una ciutat que va embogir durant uns dies: un paradís blaugrana, ple de banderes, samarretes i crits. Iniesta, eufòric com la resta de companys, va passar-se bona part de la rua amb una bufanda del Barça lligada al cap: “Me la vaig posar a l’estil Rambo, potser perquè no em sentia la cama”.

Els llibres de l’èxit
A més del diari d’Iniesta, durant tot l’any han aparegut un nombre considerable de llibres amb forma de pilota (i de color blaugrana). Estimat Messi, d’Arnau Galdeano (Empúries), ens mostra l’ascensió d’un dels cracs d’aquests darrers anys. El Barça al descobert, de Jordi Badia (Ara Llibres), s’acosta a l’era Laporta a partir de diverses revelacions del director de comunicació del club. L’actual president del Barça ha estat també objecte de la biografia que n’ha escrit el professor Anton M. Espadaler: Joan Laporta. Passió absoluta (Dau Edicions) és un repàs als anys de joventut, d’elefants blaus, d’èxits i contratemps d’un president igual d’estimat que controvertit. L’únic que de moment només ha rebut elogis ha estat l’entrenador Pep Guardiola, del qual Jaume Collell n’ha publicat una biografia, De Santpedor a la banqueta del Barça (Columna) i Jaume Riera n’ha analitzat les seves cent-cinquanta frases més conegudes a Escoltant Guardiola (Cossetània).

Moment Rambo d'Andrés Iniesta. O bé: la insuportable lleugeresa de la copa d'Europa

Publicat a Time Out Barcelona (84, 11–17 de setembre del 2009)