La filla de l'optimista, una novel·la d'Eudora Welty

El gènere southern gothic revifa dia rere dia: majestuosament –com la mirada de William Faulkner– i amb la força embogida dels assassins d’A sang freda, de Truman Capote. Fa un parell d’anys, els noms de Carson McCullers, Flannery O’Connor o Eudora Welty eren o massa desconeguts o havien quedat amagats a causa de l’ombra esponerosa de Faulkner, Capote i, en menor mesura, Cormac McCarthy, que gràcies a La carretera (2006) es va convertir en un petit fenomen que ha permès rescatar algunes de les seves noveŀles més considerades, com és el cas de Meridià de sang (1985). Aquest any, tres editorials s’han proposat exhumar bona part de l’obra d’Eudora Welty: al mes de juny, Lumen va atrevir-se amb l’edició de Cuentos completos, on descobrim una autora que descriu el sud dels Estats Units fixant-se en personatges excèntrics i peculiars amb dosis molt equilibrades d’humor i desengany. Aquests dies arriba La filla de l’optimista, editada simultàniament per Edicions 62 (català) i Impedimenta (castellà), novel·la de 1972 que va aconseguir el premi Pulitzer i on Welty ens presenta el jutge retirat McKelva, la seva segona dona, la poc normativa Fay, i la filla, Laurel, mesurada i transparent com l’aigua de certes platges. Fay i Laurel acompanyen el seu pare al metge perquè té “problemes a la vista”. El diagnòstic del doctor és que el jutge ha patit un despreniment de retina: tot i les reticències a operar-lo no hi ha cap altra opció possible i la intervenció, que aparentment ha anat bé, s’acaba convertint en una manera sigiŀlosa i angoixant de conèixer una colla de personatges interessants i complexos.

Publicat a Time Out Barcelona (86, 11-18 de setembre)