Absentee - Schmotime (Memphis Industries / Co-op, 2006)

Schmotime, títol amb què els londinencs Absentee debuten, és o bé una broma o bé un avís: schmo és el terme que els americans utilitzen per designar aquelles persones que embogeixen estúpidament per qualsevol cosa. Schmotime és, doncs, el temps dels folls en què tots nosaltres pastem a diari. O bé és un divertiment esbojarrat, una revetlla contínua en què toca fer l’ase –per recordar, així de passada, el títol del seu primer mini-àlbum, Donkey Stock, publicat encara no fa un any per Memphis-Industries.
El cert és que el debut dels Absentee és lletrísticament força festiu: «We Should Never Have Children», «There’s A Body In A Car Somewhere» , «Truth Is Stranger Than Fishin’» són alguns dels títols més descordats del quintet que faran les delícies d’aquells que es mirin la vida amb un punt just de cinisme. La veu estranyament greu de Dan Michaelson –compositor de la totalitat de les cançons d’aquest disc– és el punt més original del grup, almenys a simple vista. Perquè, ¿qui recorda més de cinc grups de música pop (així instantàniament) on el cantant reciti les cançons amb una veu que pesa més que fins i tot la de Leonard Cohen? A nivell musical hi predomina el pop de guitarres made in James Ford (responsable de les bombes sonores dels Arctic Monkeys o dels Test-Icicles). Cançons com «Weasel», «More Troubles» o «You Try Sober» converteixen els Absentee en una de les novetats més fresques i simpàtiques de la temporada.
I té gràcia perquè, igual que el doble sentit del títol del disc, el nom del grup convida també al joc de paraules evident: caldrà tenir aquests absents molt presents els propers mesos. Si els deixen, es podrien convertir en el pròxim hype. És clar que, llavors, tot plegat perdria una mica de gràcia...



Publicat a Mau mau underground (2007)