Artistes quasi professionals

L’any passat, la Facultat de Belles Arts de Barcelona va convertir el Premi de Pintura Jove que convocava cada any amb la Sala Parés en Art -30, concurs adreçat a alumnes i ex alumnes de la llicenciatura. Els guanyadors van exposar les seves obres durant el mes de setembre. Aquest any la facultat s’ha decidit a fer alguns canvis al certamen. Josep Montoya, vicedegà de Belles Arts, ens els ha explicat: “Vam decidir ampliar la convocatòria a les catorze facultats de tot l’Estat. S’hi van presentar un total de setanta-tres artistes, dels quals n’hem escollit només deu”. A més d’una petita compensació econòmica de 500 €, els quadres i fotografies que es poden veure durant aquests dies a la Sala Parés marxaran a finals de setembre a la sala d’exposicions de la Universitat Complutense de Madrid. “Aquesta és una altra de les novetats”, diu Montoya, abans de donar pas a Joaquim Chancho, president del jurat d’Art -30, que ens explica que aquest any vuit empreses s’han compromès a comprar algunes de les obres. “Volíem que gràcies a aquest concurs els artistes visquin una primera aproximació amb la realitat. Els propis artistes han fixat el preu de la seva obra, i amb la venda de part d’aquesta a empreses que tenen coŀleccions importants d’art s’aconsegueix que les peces vagin a llocs públics i de treball. Per tant, hi ha una certa repercussió social de les seves creacions, i això és molt important”.

L’originalitat no existeix
A bona part de les obres s’hi veu “un ressò dels noms significatius” de l’actualitat, diu Chancho: “Quan els artistes joves es posen a pintar poden pensar que el fan és únic, però quan es confronten obres d’una mateixa generació, com és el cas, ells mateixos acaben per adonar-se que hi ha més gent amb les mateixes coordenades”. És possible que alguns dels artistes que aquests dies donen a conèixer les seves creacions encara hagin d’acabar de trobar el seu camí, però els preus de venda, fixats pels propis artistes i que osciŀlen entre els 200 i els 5.500 €, indiquen que en algun cas la pròpia cotització ja és estimable.
Aquest setembre hi ha una altra galeria que reincideix en apostar per l’art jove: Setba Zona d’Art. El seu director, Darío Olaortúa, recorda que han volgut que la convocatòria d’enguany fos més formal que la de l’any passat. “Hem volgut arribar a un acord amb una escola amb solvència i prestigi com és la Massana. La nostra intenció és dedicar cada mes de setembre als joves”. Setba Zona d’Art també situa la joventut per sota dels trenta anys: “És un límit biològic però també coincideix amb la no professionalització dels artistes”, diu Olaortúa. Jordi Canudas, artista i professor de l’Escola Massana, ressalta la “voluntat d’obertura” de l’art jove actual. “Ara mateix conviuen suports i maneres molt diverses. Les noves tecnologies permeten noves aproximacions al fet artístic”. L’alumne d’ara ho té molt assumit i en fa ús. Des de fa uns anys, però, s’ha tornat a donar molta importància al dibuix com a eina sensible i expressiva”. Setba Jove és una mostra multidisciplinària on es poden veure creacions en el camp de vuit disciplines: l’escultura, la pintura, la iŀlustració, la fotografia, la joieria, el tèxtil, el videoart i la poesia visual. “L’Escola Massana vol donar cabuda a suports, tècniques i maneres molt diferents, des de les que podríem definir com a més tradicionals fins a les que experimenten amb noves tecnologies. Aquesta diversitat ve marcada pels propis alumnes: nosaltres intentem donar suport als projectes personals, en comptes de marcar unes línies de treball molt definides”.

Belén Gracia, directora d'art de Setba. Fotografia: Scott Chasserot

És hora de signar un contracte
Les obres han estat seleccionades per Belén Gracia, directora d’art de Setba Zona d’Art. “L’any passat, que la convocatòria era oberta, ens van arribar una quantitat impressionant de dossiers artístics, i no va ser gens fàcil fer la tria, perquè hi havia propostes molt interessants, i sabíem que per qüestions d’espai algunes haurien de quedar fora”. Gracia considera que exposar en una galeria és un primer pas important i singular per a un artista jove. “La majoria d’ells encara no s’han enfrontat mai amb un contracte, i a l’hora de signar-lo alguns s’espanten o se sorprenen. No veuen que és una garantia per a les seves obres...”, ens explica la directora d’art de Setba, que destaca que la majoria d’ells “encara no tenen un llenguatge propi” i que quan presenten el dossier “intenten ensenyar tota l’obra que han fet”, cosa que més endavant aprendran a deixar de fer. “Una de les tendències actuals en l’art jove d’avui és que recorren molt als avantpassats: es basen en alguna activitat molt arrelada a les seves famílies o a la tradició. Es torna a utilitzar molt el brodat, per exemple”.

Publicat a Time Out Barcelona (84, 11–17 de setembre del 2009)