Continuïtat històrica - article sobre "Genet en el Raval", de Juan Goytisolo

Jean Genet va arribar a Barcelona l’any 1933 i no li va costar gens trobar el Barri Xino, on va sobreviure uns quants mesos robant, fent serveis als urinaris masculins (manualitats i tallers orals), prostituint-se o freqüentant alguns dels locals clàssics del transvestisme com La Criolla. Amb només 23 anys es va convertir en un ‘poll’ que s’alimentava de la Barcelona més poc ventilada, i ho va explicar en forma de dietari noveŀlat a Diari del lladre (1949). Genet en el Raval, el nou llibre de Juan Goytisolo, comença recordant l’estada de l’escriptor a la ciutat, que llavors gaudia d’una “enorme voluntat de resistència”.
Goytisolo parla de Genet, que va conèixer a França l’any 1955, amb una seriositat entre tímida i científica. Assegut rere una taula immensa parada amb unes tovalles blanques, el seu rostre colrat i la camisa i jaqueta d’un marró entre desèrtic i de minaret contribueixen a fer una mica més seriós el seu discurs, que lloa l’esperit rebel, contradictori i humil de Genet i evoca el Barri Xino dels anys trenta, “territori moral” que va desaparèixer durant la dictadura. Quan Goytisolo va tornar a Barcelona a finals dels setanta li va semblar que “només hi havia espanyols”. Aquella ciutat prohibida que havia conegut a través dels llibres, escenari de malfactors, prostitutes i Carolines –sobrenom que rebien els transvestits– havia perdut l’esperit de “rebeŀlió contra l’ordre existent”. Sense defugir la solemnitat, Goytisolo no pot evitar fer referència a la prostitució que s’escampa per les arcades de la Boqueria: li sembla un exemple de “continuïtat històrica”, i afegeix que “qualsevol intent de reglamentar l’ordre social està condemnat al fracàs”. Genet en el Raval recorda també la iŀlusió i el desencís que Genet va viure durant el maig de 1968: “Quan va anar a la Sorbona, els estudiants el van començar a aplaudir, i ell –que rebutjava tota mena d’afalac i condecoració– es va sentir molt contrariat”.
El volum es completa amb un assaig sobre Genet i Palestina i un altre sobre la seva tomba a Larraix (Marroc), on explica que algun devot de l’autor del Diari del lladre s’ha encarregat de pispar diverses vegades la seva làpida.


Publicat a Time Out Barcelona (84, 11–17 de setembre del 2009)