Malzieu l'hiperactiu: article sobre "La mecánica del corazón"

Hi havia una vegada un nen a Montpeller que volia ser tenista. Es deia Mathias Malzieu. “De petit era hiperactiu. La meva energia era pràcticament inesgotable: jugava a futbol, esquiava i –sobretot– feia molt de tennis, i tenia l’esperança de professionalitzar-me i tot. Quan vaig fer el canvi, però, vaig haver de deixar córrer els esports, perquè de cop i volta em van començar a fer molt de mal els genolls i els turmells...” Malzieu, menut i de cabells rogencs, parla a una velocitat considerable, amb una especial predilecció per abreujar paraules, probablement una reminiscència del seu passat hipervitamínic. Durant l’adolescència, Malzieu va canviar els camps de tennis pels discos de Nirvana, la Velvet Underground i Tom Waits, les pel·lícules de Jim Jarmusch, Tim Burton, Emir Kusturica i Charles Chaplin i els llibres de la generació beat. Amb tots aquests referents al cap, Malzieu va començar a escriure cançons, i l’any 1996 va publicar el seu primer disc amb Dionysos, on el pop, l’esperit artie i arranjaments puntuals de banda sonora van convertir-los en un grup de culte dins l’escena francesa. El llavors cantant i guitarrista no en va tenir prou i l’any 2003 va publicar la seva primera incursió literària, 38 miniwesterns, recull de contes sobre esperits del més enllà. Dos anys després i paral·lelament a la carrera musical, Malzieu es va atrevir amb la seva primera novel·la, Maintenant qu’il fait tous le temps nuit sur toi, i ara presenta La mecánica del corazón, aproximació gòtica i fantasiosa a l’Edimburg de 1873. “Una de les grans sorts de l’escriptor és que pot recrear els decorats que més li agraden. Vaig voler situar aquesta novel·la a Edimburg perquè és una de les meves ciutats preferides. M’encanten els seus carrers i la riquesa de llegendes sobre fantasmes”. Malzieu potencia el costat emboirat, fred i gris de l’Escòcia del segle XIX per presentar-nos al petit Jack, que en lloc de cor té un rellotge de cucut que perilla si s’enfada o s’enamora. És evident que tard o d’hora en Jack s’acabarà creuant amb una noia que el farà desitjar ser com els altres. La trobada amb una cantant andalusa enigmàtica i exòtica –Miss Acacia– l’obliga a emprendre un viatge que li canviarà la vida per sempre. Amb un argument i una posada en escena tan cinematogràfica, no és estrany que Luc Besson comprés els drets de la novel·la: “La nit que presentava l’últim disc de Dionysos a la tele Luc Besson també estava convidat al programa, i li vaig donar una còpia del llibre. Al cap d’un mes em va trucar i em va oferir de fer una pel·lícula d’animació basada en el llibre, i si tot va bé l’estrenarem d’aquí un parell d’anys”.

Un jugador de tennis reciclat en criatura nocturna i gòtica

Publicat a Time Out Barcelona (86, 25 de setembre– 1 d'octubre)