Nit de vetlla - Jaume Serra i Fontelles (Edicions de 1984)

Amb Nit de vetlla, Jaume Serra i Fontelles reconeix “haver buidat el sac: el sentimental i el de la mala llet”. Tornar a escriure novel·la després de més de trenta anys és un pas que ha de ser llargament meditat.Requereix esforços importants: les recompenses, en canvi, són quasi imperceptibles. “El meu debut, Desitja’m sort, Madeleine, no es va publicar l’any 1974 per culpa de la censura. La decepció va ser tan gran que vaig decantar-me cap al teatre”. En aquests trenta cinc anys que separen Madeleine de la Remansa de Nit de vetlla, Serra i Fontelles ha compaginat la dramatúrgia amb la realització de programes televisius. “Aquesta novel·la, que m’ha costat onze anys, la veia com un guió de cinema. És plena de detalls visuals”. L’autor se’ns emporta al 24 de desembre de 1962. Després d’un llarg exili francès, l’Eduard torna a la seva ciutat natal, Remansa (anagrama de Manresa) i es retroba amb uns carrerons i bars atrotinats que semblen aturats en el temps. “Una vegada Salvador Espriu em va dir que el casc antic de Manresa li feia l’efecte que, de nit i d’hivern, podia ser l’escenari de l’aparició d’un dimoni, però no un dimoni com Déu mana, sinó de pastorets”. L’element fantasmagòric bressola tota la novel·la, que presenta una sèrie de personatges tipus que exemplifiquen el moment històric, a cavall del Pla d’Estabilització i del Desarrollismo franquistes. “És la novel·la de la meva vida”, diu Serra, i a continuació afegeix, amb un somriure ínfim als llavis: “però no és autobiogràfica”.

Cavallets psicotròpics heretats del franquisme

Publicat a Time Out Barcelona (88, 9–15 d'octubre del 2009)