Famosos impostores - Bram Stoker (Melusina)

De Bram Stoker en penjarà sempre l’honor d’haver creat un dels últims arquetips literaris. Dràcula va fer literatura d’un tema que a l’Europa oriental havia estat motiu de llegendes i rumors durant segles. A Famosos impostores, Stoker va tornar a recórrer a la història com a matèria primera, en aquest cas per construir un assaig escrit amb aquell to amè del segle XIX que ara es percep amb un lleuger gust de resclosit –que la traducció d’Albert Fuentes s’esforça per diluir. “La impostura sempre ha estat un tema d’interès i és probable que els impostors d’una espècie o altra proliferin mentre la condició humana segueixi pel camí actual i la societat continuï inclinant-se cap a l’engany”, escriu Stoker al prefaci del llibre, que va ser publicat l’any 1910 i que ens presenta una col·lecció de personatges agrupats segons les pretensions del seu engany. Trobem impostors com Perckin Warbeck o Stefan Mali, que en diferents moments i països es van intentar fer passar per reis; curanderos com Giuseppe Cagliostro o el metge Frederic-Antoine Mesner, pels quals Stoker no dissimula una certa reverència; vidents de la talla de John Dee, dones com Hannah Snell que es van fer passar per homes i caçadors de bruixes tan coneguts com el temible Matthew Hopkins... La vintena de retrats es complementen amb una aproximació a la figura del jueu errant o narracions més extenses com les dedicades a Arthur Orton –el suplantador de Tichborne– o l’última secció del llibre, dedicada a esclarir la veritable identitat de la reina Elisabet I d’Anglaterra. Les biografies curioses dels impostors s’acompanyen d’una secció breu però molt divertida titulada “Mistificaciones, etc.”, en què es repassen algunes estafes iŀlustres, com la que Jonathan Swift va fer per reduir el crim a Anglaterra: va assegurar tenir una llista amb el nom de tots els delinqüents cedida per un atracador capturat. Qualsevol crim futur seria fàcilment atribuïble...


Publicat a Time Out Barcelona (90, 23–29 d'octubre del 2009)