Un món en equilibri

Si ens deixem guiar pel que a primera vista ens transmet un nom diríem –sense gaires dubtes– que els Anímic haurien de fer música emo. Certament, quan un escolta "Hau o Hïu" hi troba emocions de primera mà però ni una mica de hardcore: la seva barreja de folk, pop i experimentació els converteix en una proposta molt interessant, que transmet les seves ganes enormes de fer música amb un imaginari rural ben treballat.
La família Anímic ha anat creixent amb els anys. De bon principi –és a dir, fa tres anys– estava integrada per Ferran Palau i Núria Monés, però de seguida va créixer amb les incorporacions de Louise Joanne Sansom, Miquel Plana ‘Zuma’ i Juanjo Montañés. L’any 2005, quan ja van descobrir que musicalment s’entenien van decidir apostar per un model de vida comunitari, i des de llavors han convertit la casa seva de la petita població del Bruc en el centre d’operacions de la seva creativitat, que flueix contínuament. «Anímic ens hem autoeditat catorze referències, que van des de les dues cançons fins a discos amb una quinzena de temes», ens explica el sextet sencer hores abans de tocar al bar Heliogàbal de Barcelona. Tot i que en un principi la intenció era prescindir de la bateria, finalment han optat per integrar-la al seu so, i aquí és on apareix Roger Palacín (L’Ana és un koala), que s’ha convertit en el sisè Anímic (òbviament amb residència a la casa del Bruc). «Fins ara tots els nostres discos han estat reculls de cançons. Nosaltres anem fent i quan volem gravar un disc escollim la part del repertori que ens ve de gust i la treballem una mica més fins que passa per l’estudi, que actualment tenim al menjador de casa». "Niu-Núvol" (2005) va ser la primera referència que va cridar l’atenció més enllà de les muntanyes de Montserrat, que tenen clavades al davant del poble: van guanyar el Sona 9 2005 com a millor grup revelació, encara que la distinció no va canviar la forma de treballar del grup, que va seguir autoeditant-se les seves compilacions ("Campament" [2005], "Normalities" [2006]) fins que van topar amb un segell que els va convèncer, Error! Lo-Fi Recordings, que mitjançant les llicències Creative Commons ha penjat els seus últims projectes a la pàgina web de la discogràfica (http://www.error-lofi.com/), "Plou massa poc" –EP de baixa fidelitat però molta inspiració–, quatre nadales –prometen seguir-ne fent cada any– i un LP, "Hau o Hïu", que a més de la versió digital es pot adquirir a les botigues en format CD o vinil. «'Hau o Hïu' té catorze cançons molt diferents entre sí, i és la culminació de la nostra manera de treballar, que encara que sigui domèstica respecta els seus horaris i calendaris».

Els Anímic juguen a convocar l'Esperit Folk

Si bé és veritat que el so casolà –encara que gens low-fi, en aquest cas– és bàsic per entendre la filosofia vital i artística dels Anímic, cal dir que els sorollets que de tant en tant fan acte de presència enmig de les cançons juguen al seu favor, igual que passava amb les primeres gravacions casolanes de Devendra Banhart, i aconsegueixen convocar el recelós Esperit Folk en moments brillants com «Where Is He Now» –ens han promès que no sabien res de Hope Sandoval ni de Mazzy Star–, aconsegueixen la comunió entre so acústic i soul Motown a «Monster» –aquí sí que en reconeixen la influència– i s’atreveixen amb torch songs memorables com «Hospital per a animals» (on parlen de la convalescència d’un llop vell i dolent) o «Cau» («Cau d’un arbre, però no es fa mal»). "Hau o Hïu" ens presenta una col·lecció de cançons amb ànima i una visió del món particular, influïda per la natura que els envolta i dotada d’una espiritualitat no religiosa sana i en equilibri.

Publicat a Mondosonoro (2007)