Tocant de peus a terra

Alado Sincera acaben de tornar de la gira de presentació del seu segon disc, "Cuidado contigo" (Junk, 07), que desembolica (només parcialment) els nusos sonors del seu debut, "Ven" (Junk, 05). Les onze noves cançons del quartet intenten, allunyades de qualsevol tendència o moda, transmetre emocions diverses i lliures, encara que estiguin comprimides en el cripticisme dels seus versos, que afegeixen, a la música impecable, el punt essencial de distinció.

Hem quedat amb Daniel Ardura, cantant i lletrista dels Alado Sincera, quartet mig barceloní i mig d’Igualada format, a més d’Ardura, per Oriol Soler (baix), David Comas (bateria) i David Berenguer (guitarra). Després de publicar Cuidado contigo –i ja pensant en noves cançons– reconeix trobar-se en un moment «tranquil i amable». «Ens portem molt bé entre tots. Surten idees i temes constantment», ens diu pocs minuts després que ens trobem: mentrestant, s’embolica un cigarret amb agilitat i sense que ens n’adonem se l’encén. «La gira de presentació del disc ha anat bé, des del nostre modest espai mediàtic. Hi havia concerts en què hi havia molt poca gent i d’altres en què la sala era més plena... Tant si tocàvem per mitja dotzena de persones com per cinquanta, nosaltres havíem de fer la mateixa actuació, havíem de donar-ho tot dalt l’escenari». Tot i que la seva proposta podria agradar –i força– al públic indie català i estatal, el debut dels Alado Sincera es va publicar sense fer gaire soroll, i aquest segon àlbum tampoc ha tingut la repercussió que els seus membres s’esperaven. «És curiós, perquè passem bastant desapercebuts encara que la nostra proposta sigui molt personal. No som un grup de tendència –i tampoc som mods. Tot i això, crec que tenim coses en comú amb alguns grups d’ara...». Refree, per exemple, en els moments més lleugers de tensió elèctrica, o Maga i les seves filigranes instrumentals.

Després de centrar-se en textures musicals més anglosaxones i d’acostar-se a l’esperit de certs cantautors francesos de fer de les seves lletres peces literàries amb un bon nivell (Dominique A, Daniel Darc, Arthur H) el nou disc dels Alado Sincera ha fet un viratge significatiu. «A 'Ven' fèiem una versió de 'La estatua del jardín botánico' de Radio Futura, i això ja denotava la influència de cert rock espanyol. Amb 'Cuidado contigo' vam voler fer un disc que sonés més rock i més proper. Sempre que entrem a l’estudi intentem aconseguir que el que gravem sigui coherent, equilibrat i homogeni, tot i que de vegades aquesta coherència sigui impossible de mantenir fins al final». Daniel Ardura fa referència, segurament, a la foscor lírica progressiva que es va apoderant del disc. «Si el disc es pot resumir conceptualment amb algunes cançons, crec que són “cc”, “A ras de mí“ i “Hiero”, on la conclusió és la següent: vigila amb tu mateix, perquè ets el teu pitjor enemic”. 'Ven' era un disc d’amor i malenconia, i tot girava al voltant d’això. 'Cuidado contigo' és un disc en què els temes es tracten a través de la mirada d’algú que toca molt més de peus a terra. El vaig escriure en un període de solitud. Per aquesta raó suposo que sona més nocturn, bohemi i es capta més fàcilment que l’anterior, almenys durant els primers cinc temes. Després de “Luz solar” els temes són molt més oberts, i els desenvolupaments instrumentals més llargs». Pel que fa a les lletres, un dels punts més intrigants del grup, a "Cuidado contigo" segueixen encriptant-se sota el betum desconegut de la poesia. «De vegades escric textos que no entenc, però sempre intento que aquests textos desprenguin la sensació del que vull dir. La nostra lírica és experimental però sense ser ortodoxament correcta».


Publicat a Mondosonoro (2007)