Ulls blaus, mirada negra

Ja ho va dir Leonard Cohen a The future: “I’ve seen the future, brother, it is murder”. Els atacs de l’11 de setembre del 2001 van confirmar que l’assassinat a gran escala era possible, i van fer trontollar la seguretat dels Estats Units. L’11 de març del 2004, les bombes d’Atocha van escampar el terror a Madrid, i el 7 de juliol del 2005 Londres també va ser sacsejada per diversos suïcides musulmans. Martin Amis (Oxford, 1949) ha convertit l’11-S en el tema principal de diversos articles apareguts a la premsa britànica en els darrers vuit anys. El segundo avión compila les reflexions començades tot just una setmana després dels primers atacs i acaba de forma provisional l’11 de setembre del 2007. “Aquest llibre segueix creixent, i és possible que d’aquí tres o quatre anys en publiqui una nova edició que doblarà l’extensió actual”, ens diu Amis poc després de fer el cafè del matí amb Isabel Fonseca, la seva dona, que acaba de debutar amb la seva primera novel·la, Vincle.
Quan comencem l’entrevista, l’escriptor escura la tassa i enceta una Coca-Cola. “Els atacs de l’11-S …diu Amis– em van deixar incapacitat per seguir escrivint ficció, almenys durant un temps. Quan va començar la guerra de l’Iraq el 2003 estava profundament fascinat pel problema. Al principi, els pensaments i sensacions sobre els atacs eren confusos: quan vaig començar a escriure sobre el tema va ser per intentar trobar el sentit del que estava passant”. Amis diu que l’assaig s’escriu amb la part frontal del cervell –la més connectada amb la realitat–; la part del darrere serveix per a la ficció. Els atacs de l’11-S van atrofiar el seu esperit noveŀlístic, on exhibeix el seu humor aspre i, tot sovint, portat a extrems altament corrosius.

Anàlisi del món després de l'11-S
El segundo avión, anàlisi del món de després dels atacs terroristes als Estats Units, defuig la ironia i el sarcasme i ens mostra la cara més severa i apocalíptica de l’autor. “Com qui diu, jo ja me’n vaig del món –ja tinc una edat–, però els meus fills són molt joves, i el futur que els espera és força negre... Als noranta, recordo que un dia vaig dir-los que tenien la sort de no haver viscut sota l’amenaça nuclear de la guerra freda. De cop i volta, el setembre del 2001 aquesta seguretat es va esfumar: després dels atemptats de Nova York va haver-hi l’afer de les cartes d’àntrax, i a partir d’aquí es va començar a parlar de possibles atacs amb armes químiques, que podien matar milions de persones. Ara per ara, el número d’occidentals morts en atacs terroristes coincideix amb el número d’americans que s’ofeguen a la banyera –la xifra és ridícula–. En els propers anys, el terrorisme i l’amenaça d’un atac amb armes quñimiques s’aniran apropant i poden arribar a convergir. Hi ha especialistes en la qüestió que creuen que això serà cap al 2030”.
Al Regne Unit, El segundo avión va ser publicat a finals del 2007, i al cap de poques setmanes el professor Terry Eagleton va desacreditar l’opinió d’Amis dient que tenia tant de valor com la d’un netejavidres. Després d’escoltar la visió catastrofista d’Amis durant vint-i-cinc minuts no podem evitar de recordar-li les consideracions d’Eagleton, i aconseguim –finalment– una resposta digna de Richard Tull, personatge principal d’Information, un dels llibres d’Amis més càustics: “És possible que la meva opinió sigui tan poc valuosa com la d’un netejavidres, però preferiria escoltar què pensa de l’11-S algú que es dedica a netejar vidres abans que haver de preguntar-li a míster Eagleton”.

Amis ha canviat els pinballs de la post-adolescència per les Torres Bessones

Publicat a Time Out Barcelona (88, 9–15 d'octubre del 2009)