Classicisme i ruptura

A la cantonada del passeig de Gràcia amb Provença hi ha, ajaguda en un pedestal, una dona a punt de capbussar-se a les aigües de la grisor urbana. El dinamisme de l’acció queda congelat perpètuament en aquesta impressionant escultura d’Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 1861-1944). El riu, una de les últimes obres de l’artista rossellonès, capta amb magnetisme les mirades dels vianants, que tard o d’hora no es podran resistir a fer un cop d’ull “a la retrospectiva més important de Maillol dels darrers vint anys”, en paraules d’Àlex Susanna, director de cultura de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Abans d’entrar a l’exposició, el visitant topa amb dues altres grans escultures de Maillol als patis interiors de La Pedrera, Noia ajaguda (1921) i La muntanya (1937), que captiven gràcies a la seva serenitat irreflexiva –natural– i la rodonesa afable de les seves formes. “L’obra de Maillol és un sens fi de variacions sobre un sol tema: el cos de la dona”, ens explica Susanna davant un dels múltiples nus femenins que presenta la mostra.


La revolució silenciosa
“Vull ser un començament, no pas un final; inaugurar el segle; si tinc un paper en l’art, és aquest”, recull Judit Cladel a Maillol, sa vie, ses oeuvres, ses idées, llibre construït a partir d’un seguit de converses durant els anys trenta del segle passat amb l’artista. “La seva obra és revolucionària: s’aferra al cos de la dona per sortir del segle XIX, i ho fa sense negativitat”, comenta Olivier Lorquin, president del Museu Maillol de París i germà d’un dels comissaris de la retrospectiva, Bertrand, que per motius de salut no ha pogut viatjar fins a Barcelona. Sí que ho ha fet Michael Peppiatt, que destaca “l’instint de cerca de la puresa” de Maillol: “Destrueix la narrativitat i la càrrega simbolista per preparar el camí cap a l’abstracció. La seva obra influirà Jean Arp, Henry Moore i Constantin Brancusi”. Àlex Susanna insisteix en el rupturisme de l’obra del rossellonès: “Se’l veu com un exponent d’un nou classicisme i es ressalta el primitivisme de les seves escultures, però l’obra de Maillol és una de les principals vies de ruptura del primer terç del segle XX. És el hiat que permet el salt entre la dimensió psicologista, narrativista i simbolista de finals del XIX i l’abstracció de les avantguardes”.
Tot i el classicisme dels caps i torsos femenins, “Maillol no va deixar de tenir un peu en la modernitat”, explica Susanna. La seva obra és una “revolució silenciosa” que André Gide ja va percebre al Saló de Tardor de 1905 contemplant Mediterrània, una dona asseguda tranquil·lament amb una mà recolzada al cap: és el revers assossegant de la concentració d’El pensador (1879-1889) d’Auguste Rodin. “Mediterrània és bonica, no significa res. És silenciosa: una mera manifestació de la bellesa”, va escriure Gide a la Gazette des Arts.
Entre les ruptures més significatives de Maillol hi trobem la priorització de l’expressió de les formes, el retorn del valor arquitectònic a l’escultura –que es pot comprovar en obres com Illa de França (1925)– i la nova concepció dels monuments públics. El dolor commemoratiu, que fins llavors s’havia expressat a partir de soldats armats i capitans enfilats dalt d’un cavall, es converteix, en mans de Maillol, en una sola dona nua, ajaguda o dreta i que exemplifica la dona del sud de França. “Molts coŀleccionistes volien que deixés de pintar dones de cul baix, cuixa ampla i tors rotund”, diu Michael Peppiatt. “Maillol s’hi va resistir, perquè les seves models eren les dones que veia”.

Pintura, tapís i escultura
La mostra s’apropa també als inicis pictòrics de l’artista: descobrim el període nabí i les experimentacions amb el tapís, que van ser interrompudes a finals del segle XIX per culpa d’una infecció ocular. “Maillol no comença a esculpir fins als quaranta anys”, diu Susanna. “La seva és una obra de maduresa concentrada en un període de temps brevíssim, que a Harmonia –última obra, inacabada– apunta cap a una possible nova direcció, més fidel al retrat”.


Publicat a Time Out Barcelona (90, 23–29 d'octubre del 2009)