Totalitarisme de poble

Tenir al davant Emili Teixidor provoca una sensació de familiaritat quasi atemporal. Home de mirada ferma i al mateix temps acollidora, l’escriptor nascut a Roda de Ter l’any 1933 ha construït al llarg de més de 40 anys una obra pensada per començar a ser descoberta de petit, amb la sèrie de llibres de la formiga Piga, continua en la preadolescència amb Cor de roure o L’ocell de foc –del qual se n’han venut més de 300.000 exemplars– i segueix bressolant-nos durant la vida adulta amb obres de popularitat indiscutible com Pa negre (2003).

Un llibre 'per a la mainada'

“Vaig començar a escriure llibres quan a finals dels seixanta l’Andreu Dòria, editor de La Galera, va cridar a una sèrie d’autors catalans com en Joaquim Carbó, en Sebastià Sorribas, en Josep Vallverdú o jo mateix perquè provéssim de fer llibres per al jovent. Que en aquest país fins i tot els nostres somnis i històries els haguéssim de comprar a fora ens semblava una situació que calia corregir… Aquesta va ser la llavor de la literatura que ara n’hi diem infantil o juvenil: cal recordar que abans de l’escolarització obligatòria, els nens deixaven de ser-ho amb set o vuit anys, quan entraven a treballar a la fàbrica”.

Feixisme ordinari

Quan escriu pensant en el seu públic més jove, Teixidor procura mostrar cert “esperit pedagògic”. En les seves novel·les pensades per a adults, en canvi, l’objectiu és un altre: “Em deixo portar per les vivències o experiències que m’interessen. De vegades em quedo a mitja novel·la perquè no trobo la manera de resoldre-les, com m’ha passat amb una obra massa autobiogràfica que fa anys que em volta pel cap”. L’escriptor no recorda quant de temps fa que treballa en Els convidats, novel·la que acaba de publicar i que ens convida a mirar cap a la primera postguerra.

Un llibre 'per a adults'

L’escenari és un poble d’Osona al qual ens anem aproximant a través de diversos personatges representatius en la conjuntura històrica del moment: hi trobem en Maties de la Teuleria, el futur alcalde; en Quim, un presoner que aprofita la riuada per fugir; el senyor Bover, mestre nacional i en Narcís i els alumnes durant una excursió frustrada; Donya Conxa, que dirigeix l’asil de nens orfes; la Pepa Cadiraire i la Marededeueta, personatges d’estampa entranyable, i una bona colla de capellans, bisbes i sagristans. “Crec que és molt important que es recordi, tota aquesta època. La història petita no es recorda habitualment, i una de les funcions de la novel·la és fer memòria. Hi poso tants personatges perquè realment passaven moltes coses, llavors… La mirada cap al passat és nostàlgica”. Teixidor sap combinar les desgràcies, les alegries i el costumisme, inevitable en alguns moments, per aconseguir –en paraules de Pere Gimferrer, un dels lectors previs a la publicació del llibre– “un retrat del feixisme ordinari”.

“El perill del totalitarisme és que dóna idees als que no en tenen. És important desmentir la idea que durant el franquisme l’enemic venia de fora: les autoritats polítiques i religioses també van ser gent d’aquí, que van col·laborar amb la dictadura”. La tessitura en què l’escriptor se sent més còmode quan s’acosta al món adult és el drama, com ja va fer amb El llibre de les mosques, Retrat d’un assassí d’ocells i Pa negre: “Els drames d’ara són molt més violents, els d’abans eren secrets. Els partits polítics i el poder creaven una realitat que camuflava l’autèntica, però de problemes n’hi havia igual, i no precisament pocs...”.

Publicat a Time Out Barcelona (107, 25 de febrer–3 de març del 2010)