El dictador, los demonios y otras crónicas

Jon Lee Anderson és un dels periodistes més intrèpids de la revista New Yorker. Havia de venir a Barcelona –ciutat que coneix prou bé– a presentar aquest recull de reportatges, però el terratrèmol d’Haití el va fer canviar de plans precipitadament. Anderson va volar cap a Port-au-Prince dos dies després del desastre amb l’objectiu d’escriure’n un reportatge. En funció del temps que s’hi quedi i de les fonts a les quals tingui accés és possible que el reportatge s’acabi convertint en novel·la, com ja li ha passat anteriorment amb Bolívia, visita que el va portar a investigar durant anys el Che Guevara, d’on va sortir la biografia Una vida revolucionaria (Anagrama, 2006), i també l’Iraq, on a La caída de Bagdad (Anagrama, 2005) va reconstruir els anys del règim de Saddam Hussein a partir de l’última guerra amb Estats Units –que va començar per l’afer de les armes de destrucció massiva.


Poderosos
A El dictador, los demonios y otras crónicas, Anderson recopila dotze dels reportatges que ha fet per a New Yorker durant l’última dècada. “Sempre m’han fascinat els que aconsegueixen el poder a través de la coacció o les armes”, recull l’escriptor Juan Villoro al pròleg del llibre, fent referència a unes declaracions d’Anderson durant una entrevista. Al llibre hi trobem diversos exercicis d’aproximació al poder en territoris de parla hispànica: visita la Veneçuela d’Hugo Chávez, la Cuba castrista –a la qual dedica tres dels reportatges–, fa un perfil del dictador xilè Augusto Pinochet i s’acosta a la ideologia de l’escriptor colombià Gabriel García Márquez.
Tot i centrar bona part del gruix del llibre a l’Amèrica Llatina, Anderson radiografia també l’Espanya prèvia a la Guerra Civil a partir d’un reportatge sobre l’assassinat de Federico García Lorca, construeix un perfil interessant sobre el rei Joan Carles –on hi apareixen testimonis com els de Baltasar Porcel, Xavier Batalla i Salvador Giner– i s’endinsa en la pilota basca a partir de diversos amenaçats de mort per ETA com Fernando Savater o María San Gil per acabar donant una visió general (lingüística i social) d’Euskal Herria.

Publicat a Time Out Barcelona (103, gener del 2010)