Cultivar el passat

“El país no ha sabut cultivar les relacions amb el seu passat”, diu el Josep Maria Muñoz, periodista i comissari de Jaume Vicens i Vives i la nova història, exposició que té com a intenció principal posar sobre la taula la figura d’aquest historiador nascut a Girona ara fa 100 anys. “Vicens i Vives és una figura absolutament capital”, ha dit minuts abans el conseller de cultura Joan Manuel Tresserras. Tot seguit ha fet referència a la definició de l’historiador que Vives va escriure a Notícia de Catalunya, un dels seus llibres més coneguts: “L’historiador és el mecanisme íntim de desenvolupament humà d’un país”. Quan es va reprendre la democràcia a finals dels setanta, el llegat de Vicens i Vives era “pràcticament desconegut”, recorda Muñoz. El centenari del naixement, que comença a commemorar-se a partir de l’exposició del Museu d’Història de Catalunya, vol ser el pont cap a la bateria d’actes –fonamentalment universitaris– centrats en l’historiador i la publicació de les seves obres principals per part de l’editorial Vicens Vives, que va passar-se a anomenar així l’any 1961, tot i que en realitat havia estat fundada 19 anys abans per Frederic Rahola i Jaume Vicens i Vives amb el nom d’editorial Teide. “Si no hi ha perspectiva històrica no hi ha vida intel·lectual ni intel·ligent”, ha recordat el conseller Tresserras. Un dels llegats vius i actius de l’historiador ha estat precisament la creació de l’editorial, que encara ara és un dels referents en llibres de text per a primària, secundària i batxillerat.


Un personatge ‘fabulosament antic’
Josep Maria Muñoz, envoltat d’alguns dels historiadors que participaran a l’any Vicens –John H. Elliott, Josep Fontana i Borja de Riquer– recorda la doble fascinació per a Vicens i Vives: “Per una banda, es decideix a ser historiador tot i trobar-se en un temps difícil: comença a treballar durant els anys de la Segona República i la dictadura no li posa gens fàcil; precisament mor l’any 1960, just abans que comencin a haver-hi canvis. Per altra banda, l’esperit que mou a Vicens i Vives és revisionista: té la voluntat de construir una Nova Història, el preocupa el fonament intel·lectual sòlid del país”. La Nova Història a la qual fa referència l’historiador posa en relleu, en paraules de Muñoz, “els elements socials i econòmics per sobre dels polítics: si hagués de definir-la amb una paraula diria que la proposta de Vicens i Vives és autèntica. Té la voluntat d’estudiar la història de forma no ideològica ni deixant-se influir pels sentiments”. En vida, l’impacte de l’historiador va generar certa literatura: el poeta Josep Vicenç Foix el veia “com un personatge fabulosament antic o un baró bàltic”, i Josep Pla li va dedicar un dels seus exhaustius Homenots, on en destaca una capacitat de treball quasi espartana.

La transversalitat de la figura de l’historiador es pot comprovar repassant la llista de personalitats que van donar el condol: des de l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera –un dels seus mestres–, personalitats del catalanisme catòlic com Josep Benet, el conde de Godó (que va enviar un telegrama des d’Estoril) i la família Porcioles. “Va ser un home pont, no el podem adscriure a cap partit polític: tenia una gran personalitat que li impedia conformar-se amb una sola proposta”, ens fa saber Muñoz després d’haver repassat la trajectòria vital de l’historiador, que comença mostrant-nos un exemple dels apunts universitaris i continua amb el periple de la postguerra: s’emfasitza la tornada a la universitat de Barcelona l’any 1950, i el canvi metodològic que prova durant l’última dècada de la seva vida (passa del positivisme a una aproximació més assagística: la Nova Història).

L’exposició del Museu d’Història de Catalunya viatjarà a Girona al mes d’abril, i més endavant passarà per ciutats com Toledo, Sevilla, Madrid i València, entre d’altres. Pels qui vulguin aprofundir en els aspectes acadèmics de l’historiador, diverses universitats catalanes fan la seva aportació. A Barcelona caldrà esperar fins al mes d’abril, quan la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Oberta dediquin dues jornades a El naixement i la construcció de l’Estat Modern i L’obra assagística de Jaume Vicens Vives, respectivament, els propers 21 i 28 d’abril.

Publicat a Time Out Barcelona (105, febrer del 2010)