El circ dels setanta

‘Rambleros’ proposa un mes de març mogut: música, teatre, titelles, monòlegs i taules rodones dedicades a recuperar la centralitat del passeig barceloní. En Jordi Nopca entrevista en Joan Estrada, impulsor i responsable d’una gresca de 28 dies.


“Sóc un home de teatre i de cinema, i he viscut sempre a les rambles”. D’aquesta manera se’ns presenta Joan Estrada, a qui fa temps que li balla pel cap la idea de recuperar la doble vessant festiva i reivindicativa d’aquest “passeig únic”, que baixa des de plaça Catalunya fins al port dividit en cinc trams: la rambla de Canaletes, la dels Estudis, la de les Flors, la dels Caputxins i la de Santa Mònica. És al tram més proper a mar, fent cantonada amb el passeig de Santa Madrona, que s’hi aixecarà –de l’1 al 28 de març– un envelat que vol reivindicar l’esperit de finals dels 70 a partir de 75 espectacles, 13 taules rodones i 4 exposicions artístiques.


“En només cinc anys, de 1975 a 1980, les rambles van ser l’escenari d’una acció cultural i social impressionant. Els grans moviments socials es van concentrar precisament allà: les jornades llibertàries, el front d’alliberament gai, el no a les centrals nuclears, l’aparició de moviments religiosos com els Hare Krishna...Tot va passar per allà, i va ser en un temps rècord, que va de la mort del dictador fins a la victòria del govern conservador de CiU a la Generalitat”.
Paral·lelament a les explosions reivindicatives, les rambles i l’entorn més proper van saber aixoplugar sales d’espectacles com la Cúpula Venus (1978–1986), el Saló Diana (1977–1978) i el cabaret Barcelona de Noche, a més de convertir-se en un espai freqüentat per personatges ja desapareguts, com Christa Leem, José Pérez Ocaña i el Gato Pérez i d’altres que encara la sovintegen, com Oriol Tramvia, Ángel Pavlovski, Jaume Sisa, Joan Gimeno i Quico Palomar. “El punt d’inflexió a l’hora de pensar que ‘rambleros’ era un projecte possible va ser veure com es rescatava la movida madrilenya dels vuitanta des d’un govern conservador. El de les rambles va ser un moviment autòcton i en un espai únic, que encara ara em sembla el millor passeig del món...”, ens diu Estrada, que ens assegura no haver estat “gens nostàlgic” a l’hora de concebre aquesta festa pràcticament ininterrompuda de 28 dies –l’envelat estarà obert de 10 a 19h i també de nit, durant els espectacles. “Crec que avui hi ha una generació amb constants similars a la que va aparèixer a finals dels 70, i els espectacles es fixen tant en el passat de la Cúpula Venus o el Diana com en l’actualitat”.


Remena, remena nena
L’espectacle que es repetirà més nits serà Rebels amb causa, muntatge teatral de Joan Ollé que té la intenció de recuperar les diverses cares de la Barcelona de la transició a partir d’alguns dels protagonistes i d’escriptors l’hagin convertit en part de la seva obra, com Jordi Coca, Eduardo Mendoza i Javier Cercas. Es repescaran alguns dels espectacles originals de l’època, com els monòlegs de la Peixatera, la Legionaria i el Quatre pics i repicó de Manel Barceló, i les Nits boges de dilluns rescataran les varietés de personatges emblemàtics com Pierrot, Víctor Guerrero, Merche Mar o Carmen de Mairena (llavors Miguel de Mairena). Sisa tocarà íntegrament Qualsevol nit pot sortir el sol, la Companyia Elèctrica Dharma farà memòria sobre l’Ona Laietana i Pau Riba s’acompanyarà de Mil Simonis per trobar connexions entre el repertori de Dioptria (1970) i el de Virus laics (2008). La banda trapera del río ressuscitarà Ciutat podrida més de trenta anys després de ser vomitada per primer cop, contundència que serà contrarestada per les bombolles delicades que bufa Pep Bou i els titelles dels Marduix, que divertiran a grans i petits amb Don lluïso i el mariner de Sant Pau. “Amb les Nits de la cúpula, Oriol Tramvia es dedicarà a presentar números musicals i literaris de joves talents, i el dia 25 de març es farà un homenatge al Gato Pérez que fa molt de temps que se li deu. Serà un espectacle conduït per Rafael Moll amb els Der-rumband, grup de Vilanova i la Geltrú que només toquen cançons del Gato. Evidentment, serà una nit amb convidats sorpresa...”.
A més de la part festiva hi haurà taules rodones dedicades a explicar els canvis que van permetre el pas del Grup de Folk al rock Laietà, analitzaran el panorama de la transició i tornaran a sortir de l’armari, complementades amb quatre mostres a dins mateix de l’envelat (La Bíblia de Nazario, La Cúpula Zelestial, La Rambla de Paper i Temps de Cartells).

Publicat a Time Out Barcelona (107, 25 de febrer–3 de març)