El poder del perro

Don Winslow no va publicar el seu primer llibre, A cool breeze on the underground fins l’any 1991, quan era a punt de fer 38 anys, i a partir d’aquí ja no ha parat. “Dos dies abans d’arribar a Barcelona he enviat dues noves noveŀles al meu editor. He intentat deixar-ho diverses vegades, però cap mètode no em serveix”, reconeix somrient l’autor nord-americà, nascut a San Diego i criat a Rhode Island, tot i que actualment viu a San Diego. La brisa marina li ha inspirat el personatge que protagonitza la seva última sèrie de noveŀles, centrada en les vicissituds d’un assassí de la màfia retirat, Frank Machianno. “Quan vaig començar no estava preparat per escriure diversos llibres amb un mateix personatge, i tot i així ho vaig fer, però quan vaig acabar la cinquena aventura de Neal Carey l’any 1996 vaig decidir deixar-ho estar…”, ens diu Winslow, home tranquil i amb cert histrionisme a les mans que controla amb la perfecció de qui sap molt bé quina imatge vol donar. “El mètode d’escriptura del primer llibre va ser molt curiós: n’anava escrivint fragments quan viatjava en avió, en tovallons de bar o fins i tot durant les expedicions”. Guiar safaris no ha estat l’única feina arriscada que ha entretingut Winslow durant anys: quan va fer d’investigador privat va investigar casos de persones desaparegudes, va perseguir piròmans i va assumir casos d’espionatge industrial. “L’únic que no vaig fer –gràcies a Déu– va ser encarregar-me d’afers matrimonials. No m’interessava gens, seguir els marits i les seves amants i haver d’entrar d’amagat a habitacions d’hotel per aconseguir proves…”. Alguns dels casos dels quals s’ocupava Winslow han estat tan llargs i complexos que encara ara, de tant en tant, ha d’interrompre les noveŀles per fer alguna sortida.

Confirmat: Don Winslow té nom de superheroi de còmic!

Droga dura
Després d’escriure California life and fire (1999) Winslow va decidir embolicar-se en el seu projecte més ambiciós, El poder del perro, que li va costar sis anys de recerca i captura (de paraules). “És el llibre més llarg que he escrit i, sens dubte, el més ambiciós. Hi ha cinc personatges principals, quan normalment les meves noveŀles se centren en un, i s’allarga durant quasi trenta anys, de 1975 al 2004. Em vaig interessar pel tràfic de drogues a partir d’una matança de dones i nens que hi va haver a finals dels noranta: va ser una cosa brutal i molt impactant, inhumana, molt similar a la que ha tingut lloc fa uns dies a Ciudad Juárez”. Aquest punt de partida va motivar Winslow a viatjar diverses vegades a Mèxic per documentar-se amb fonts de primera línia que li van facilitar informacions esgarrifoses a canvi de ser maquillades a través dels mecanismes de la ficció. “El que jo investigava era molt conegut, a Mèxic, però no als Estats Units. Poc després que es publiqués la novel·la la HBO va dedicar una sèrie documental a la guerra de les drogues, que amb els anys ha anat empitjorant, perquè els narcos són cada vegada més rics i poderosos i estan més vinculats a l’economia mexicana. L’arrel del problema, però, no la podem situar als països productors de droga sinó als que la consumeixen”.

Publicat a Time Out Barcelona (105, febrer del 2010)