Federico Fellini: una realitat de ficció

“Fellini va arribar a ser tan important que el seu nom forma part del títol d’algunes de les seves pel·lícules”, ens comenta Gérald Morin, assistent de direcció i secretari personal del director italià durant els anys 70, al davant del cartell de Roma: a la versió italiana, la prostituta que ens mira enmig d’un fons vermell com els seus llavis té imprès al damunt del seu cos el nom del director i de la ciutat que simbolitza. Roma, città apperta (literalment i metafòrica). Morin ha vingut a Barcelona per recordar les seves experiències amb Federico Fellini (Rímini, 1920–Roma, 1993) amb motiu de la inauguració d’El circ de les il·lusions. Tot i haver compartit uns quants anys amb el cineasta, la mirada de Morin no s’ha impregnat de la Itàlia espectacular i picardiosa que brillava als ulls del responsable de La dolce vita (1960), Otto e mezzo (1963) i Amarcord (1973), pel·lícula a partir de la qual van començar a col·laborar. “Vam escriure’ns cartes a principis dels setanta. Jo volia ser director de cinema, però mentre somiava dirigir les meves pel·lícules vaig fer de periodista, i va ser gràcies a això que vaig poder conèixer Fellini, tot i que mai no el vaig entrevistar. Quan em va proposar de fer d’assistent de direcció d’Amarcord la resposta va ser un ‘sí’ automàtic. Fellini era un director exigent, però no era de tracte difícil. S’ha de tenir en compte que jo l’admirava molt, i poder treballar amb ell era un somni fet realitat, potser per això l’experiència va ser tan positiva…”

Després de participar al rodatge d’Il casanova (1976), Morin es va convertir en el secretari personal de Fellini, i va ser a partir d’aquí que la col·lecció d’objectes relacionats amb el director va créixer exponencialment. “Em va sorprendre molt, que Fellini no guardés res de res, i amb el seu consentiment vaig aprofitar per anar alimentant el meu arxiu, que actualment supera els 15.000 objectes i que des del 2001 és gestionat a través de la Fondation Fellini pour le cinéma que vaig impulsar a Sion (Suïssa)”.

Interimatge d''Intervista'

Obsessions i frustracions
Un terç de les 400 peces que es poden veure al CaixaForum fins al juny provenen del fons de Morin. La resta són fruit de la recerca i gestions del comissari de la mostra, Sam Stourdzé, que ha aconseguit que la Fondazione Federico Fellini de Rímini i la Cineteca de Bologna s’impliquessin a l’hora de mostrar una imatge del cineasta tan completa i motivadora com fos possible. “He treballat quatre anys en l’exposició, i el repte era ensenyar el Fellini que més o menys intuïm a través de les pel·lícules”, ens explica Stourdzé. El circ de les il·lusions comença mostrant-nos els inicis com a caricaturista i l’interès per la cultura popular: el circ, l’actor còmic i el mag seran tres dels temes que fascinaran Fellini durant tota la seva vida. “Aquests temes apareixen en moltes de les pel·lícules, en alguns casos, però en d’altres es converteixen en les seves obsessions frustrades, com passa per exemple amb Il viaggio di Giuseppe Mastorna, detto Fernet, la pel·lícula impossible sobre un pallasso famós que havia d’interpretar Marcello Mastroianni i que l’any 1984 es va convertir en un còmic dibuixat per Milo Namara i escrit per Fellini”, comenta Stourdzé, que ens porta fins a una de les principals troballes de l’exposició.

Realisme brut

“A Fellini se l’ha titllat tot sovint de surrealista, però hi ha imatges emblemàtiques de les seves pel·lícules, com el cas del vol d’helicòpter de La dolce vita que s’inspiren en el transport d’una estàtua de Jesucrist de Milà cap a Ciutat del Vaticà l’any 1954. Em sembla fascinant la influència de la realitat a la seva ficció, i alhora la importància d’aquesta ficció a l’hora de construir el personatge: arriba un moment que les vivències que explica a les pel·lícules passen a formar part de la seva vida, s’integren als seus somnis i alimenten noves pel·lícules”, diu Stourdzé, que ha reservat pel final de l’exposició un dels documents que valen més la pena, les il·lustracions i explicacions d’El llibre dels somnis. “L’any 1960 Fellini va començar una sèrie de sessions de psicoanàlisi amb Ernst Bernhardt. A partir d’aquí va conèixer l’obra de Carl Gustav Jung, a qui valorava molt més que a Sigmund Freud: Fellini és un cineasta de l’inconscient col·lectiu, de les pulsions submergides de la infància, que emergeixen tant a les seves pel·lícules com als somnis. Els dos llibres que va omplir d’il·lustracions i resums del que somiava s’han d’estudiar com una part més de la seva producció artística”.

Un somni dibuixat

Publicat a Time Out Barcelona (107, 25 de febrer - 3 de març del 2010)