23.3.10
Males companyies
“Males companyies és el meu primer text, i l’he confegit al llarg de set o vuit anys”, ens diu Marc Cerdó, un d’aquells casos estranys –cada vegada més, per desgràcia– d’escriptor que triga a donar per bona una història, que és capaç de reescriure-la les vegades que faci falta per aconseguir el ritme, el to i l’esperit que li ronda per dins a les palpentes i emergeix a base de pirotècnies puntuals. “L’escriptura és un motiu de sobresalts constants, m’afecta profundament i arriba a condicionar decisions de la meva vida. Els personatges són fantasmes que m’assetgen”, ens diu l’autor, nascut a Mallorca l’any 1974 i emigrat a Barcelona l’any olímpic. Per aquesta primera novel·la, Cerdó s’ha sabut malacompanyar per un “adolescent manipulador i seductor” que planeja una malifeta que farà tremolar la família i el poble mallorquí on ha crescut. “L’estructura és fonamental, en la novel·la, i en aquest cas és bimembre: després d’una primera part a Mallorca, el personatge aterra a Barcelona, on haurà de prendre decisions i aprendre a viure lliurement, tot allò que no podia fer a casa seva”.
Ritme electronico-rural
Àgil i engrescadora, Males companyies és un catàleg meditat de sensacions i personatges que es llegeix a ritme electronico-rural però que no deixa la ressaca d’una festa rave: et reconcilia amb la llengua perquè hi sap jugar sense inflar massa les veles; et fa estimar el protagonista i els satèl·lits que orbiten al seu voltant perquè tots ells tenen un punt entranyable i possible. “Busco atrapar el lector des del primer moment gràcies al ritme trepidant. No em molesta bressolar-lo i acompanyar-lo quan faci falta. Hi ha escriptors com Bernhardt o Céline que volen pertorbar o incomodar el lector: no hi tenen una relació pacífica, i reclamen un lector disposat a compartir el seu univers tortuós. Amb Males companyies es podria dir que he intentat sacrificar l’adolescent que encara porto a dins. En aquest sentit podem parlar d’aquesta novel·la com una expiació...”.
Publicat a Time Out Barcelona (105, febrer del 2010)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gran ressenya Jordi com també ho són "les males companyies" que ens ofereix en Marc.
ResponEliminael llibreter també n'ha parlat meravelles d'aquest llibre
ResponElimina