Los voladores

Joan Fontcuberta i Gel va ser el primer traductor al català de Peter Stamm. Es va encarregar de la novel·la Agnes i el recull de contes Pluja de gel, però va renunciar a seguir amb Paisatge aproximat. “Stamm m’avorria”, ens va admetre Fontcuberta durant una conversa en què vam repassar traduccions de Mann, Grass, Bernhard i Jünger: la seva impressió és la mateixa que manifesten els detractors de l’obra de l’autor nascut a Winthertur l’any 1963. La precisió i el minimalisme d’Stamm poden ser rebutjats instantàniament o crear certa addicció. A Los voladores, Stamm segueix aferrat al seu mètode de treball: els personatges estan tan sols com els de En jardines ajenos, però són més propers a la geografia de l’autor. En comptes d’haver d’enfrontar-se amb ells mateixos durant estades a l’estranger –de plaer o per feina–, els personatges de la majoria de contes de Los voladores es troben en terres de parla alemanya, si bé és veritat que ens trobem amb dues excepcions: una incursió futurista poc inspirada (Videocity) i un conte que passa íntegrament a França (A los campos hay que acudir...).
A la majoria de narracions d’aquest recull, el desassossec supera la tendresa. Hi ha una història d’amor torturada entre dues noies (La ofensa), en què el record inicial d’una mare boja fa presagiar un clima més extrem del que acabem trepitjant (tot i que, com acostuma a passar en bona part de l’obra d’Stamm, la processó va per dins). A El resultado, un recepcionista d’hotel es nega a passar la nit a casa, convençut que els resultats d’unes proves mèdiques li revelaran que s’enfronta amb una malaltia terminal. El conte que titula el recull tampoc no és més esperançador: una mestra de primària s’emporta un alumne a casa perquè els seus pares no l’han vingut a buscar, i li toca enfrontar-se amb la voracitat sexual de la seva parella.
Los voladores ens mostra un Peter Stamm una mica més fosc que en llibres anteriors: predomina la frase curta i directa, i continua conservant la pietat pels seus personatges. Caldrà veure si a Sieben Jahre, la seva nova novel·la, continua sent fidel a unes premisses que li han fet guanyar més admiradors que veus crítiques, de moment.

Un objecte volador tocat pel fatalisme

Publicat a Time Out Barcelona (131, setembre del 2010)