El cementiri de Cloon na Morav

La tumba del tejedor és una nouvelle de cadàvers i ancians entretinguda i molt recomanable. Al cementiri irlandès de Cloon na Morav hi entra una petita comitiva formada pel fabricant de claus Meehaul Lynskey (“que arrossega el seu llarg cos torçat”), el picapedrer Cahir Bowes (“amb tant de mal de malucs que camina amb l’esquena en posició horitzontal, com els animals”), dos enterramorts bessons i la vídua del teixidor Mortimer Hehir. Tots cinc caminen per la superfície caòtica i castigada del cementiri amb l’objectiu de trobar el nínxol aristocràtic dels Hehir, però l’acció del vent i la pluja –sumada a la decrepitud senil del recinte– fan tan difícil l’objectiu de la comitiva que les investigacions han de seguir a fora de Cloon na Morav. És feina dels dos enterramorts, el picapedrer i el fabricant de claus, la localització de la tomba del pare de Mortimer per saber on hauran d’enterrar l’últim membre de la nissaga, però finalment serà la vídua del teixidor qui s’ofereixi a anar a esbrinar-ho a casa de Malachi Roohan, fabricant de barrils i l’home més vell del poble, que viu des de fa un temps en una horitzontalitat total, estirat a un llit del qual no es pot aixecar sense l’ajuda d’una corda.

Una obra mestra desconeguda
Seumas O’Kelly (1881-1918) es va dedicar principalment al periodisme i al teatre. Abans que un grup de soldats britànics pretenguessin ocupar la redacció del diari irlandès Nationality on treballava (fet que li va costar la vida: va patir una hemorràgia cerebral), O’Kelly també va tenir temps d’escriure quatre reculls de contes i dues novel·les. La tumba del tejedor és ara per ara la seva obra més valorada: des de fa dècades forma part de les antologies de literatura irlandesa del segle XX; l’any passat es va traduir per primera vegada al francès i ara ens arriba en castellà. La tumba del tejedor fa derivar el drama de l’extinció cap a terrenys resclosits, transitats per picabaralles hil·larants i amb el punt just de tendresa. El lector es fa amic dels personatges de seguida i es deixa guiar per les petites veritats que O’Kelly administra a partir de detalls descriptius i monòlegs inspirats, com el que Malachi Roohan deixa anar a la vídua del teixidor: “En tingui prou o no amb això (...), Mortimer Hehir era un somni. El teler, les llançadores, el corró plegador, la bobina i els fils (...) tot això també era un somni. I l’únic que va teixir al teler va ser un somni”.

Publicat a Time Out Barcelona (129, juliol del 2010)