Fer feix de tota llenya

Enguany, la rentrée artística trigarà una mica més que de costum: els grans museus s’han hagut d’estrènyer el cinturó –els pressupostos cada vegada són més petits– i allarguen les exposicions fins que l’alè de les obres d’art que hi trobem comença a fer olor agra. Caldrà esperar fins a finals de setembre per veure la retrospectiva de Javier Mariscal que prepara La Pedrera; l’aproximació a les creacions de joieria de Dalí, Rodin, Picasso, Max Ernst i una vintena més d’artistes actius entre el modernisme i les primeres avantguardes no arribarà fins al 26 d’octubre al MNAC; el MACBA prepara una reflexió sobre la presència de la filosofia i l’art contemporani a la televisió, però no començarà fins al novembre, igual que l’exposició que la Fundació Miró dedicarà a l’art britànic comprès entre 1945 i 1968, Let us face the future.

Una de les imatges de Raimon Solà sobre el barri gitano de Figueres

Mentre esperem que les grans sales inaugurin la temporada, les galeries tornen a l’activitat repescant en la major part de casos les exposicions amb què van tancar les portes durant l’agost. És el cas, per exemple, de la galeria Tagomago, iniciativa de Vicenç Boned, Valérie de Marotte i Crystal Selosse, que té la intenció de mostrar les principals tendències de la fotografia contemporània sense oblidar-se dels talents més propers geogràficament parlant. Aquests dies hi podeu veure l’acostament de Raimon Solà a “l’altre, allò desconegut i sorprenent, diferent del que has vist mai”, que s’ha concretat en la visita a diversos barris de ciutats com Figueres, Girona o Rubí per descobrir-hi els costums dels gitanos que hi viuen. El projecte, L’altre costat de la carretera, li ha suposat un any de feina del qual Tagomago n’exposa una vintena d’imatges tocades per la contundència física dels seus protagonistes i pel mateix lirisme primitiu que va fascinar escriptors com Jan Yoors.

Uns quants pesos pesants
Després de la comparació d’alguns googlegrames de Joan Fontcuberta amb obres de Tàpies, Genovés, Saura, Equipo Crónica, Guinovart, Canogar i Millares, la galeria Mayoral torna a convocar grans noms de l’art contemporani a la mostra Vint-i-u. Entre el bo i millor de la selecció hi trobareu Cabrera, de Miquel Barceló, una escultura de Jaume Plensa i tres peces del grafiter Sixeart. Els preus de les obres de Vint-i-u oscil·len al voltant dels 10.000 €. Fer-hi un cop d’ull, però, no us costarà ni cinc.

'Cabrera', de Miquel Barceló

Subtitulada amb unes paraules de J.V. Foix, “nervi del noucents i sang del futur”, Tres abstractes catalans recupera obres de Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan i Albert Ràfols-Casamada, representants molt ben valorats de tres aspectes de l’abstracció: la preponderància de la matèria, de la superfície o de la línia, respectivament.

Tenir cura de l’art
La galeria Joan Prats recupera fins al 10 de setembre Dependència mútua, instal·lació d’Eulàlia Valldosera en què observa les atencions que una dona de la neteja dedica a una estàtua de marbre de l’emperador Claudi al Museu Arqueològic de Nàpols. A partir de la filmació del manteniment de l’escultura, Valldosera exposa fotografies, llibres i una instal·lació lumínica en què els actes de neteja i esborrat són el tema central de la reflexió, que passa pel qüestionament de les dimensions fosques i intangibles dels símbols del poder i l’oposició entre rols hegemònics i subordinats (masculí/femení, en aquest cas).

Un experiment col·lectiu
Menys reflexiva i molt més lúdica i aparentment transgressora que l’obra de Valldosera és T’as tout salopé (L’has cagat), exposició que podreu veure encara durant tot el setembre a Ego Gallery integrada per una col·lecció de fotografies, retrats intervinguts, objectes i alguna instal·lació del col·lectiu d’artistes integrat per Alexandre Bianchini, Francisco da Mata, Matthieu Pilloud, Sylvie Rodriguez i Pascal Rousson, nascuts entre 1963 i 1970 en cinc països europeus diferents.

Publicat a Time Out Barcelona (132, setembre del 2010)