Medievals (però actuals)

La poesia medieval és menys tenebrosa que les fotografies de Roger Ballen

“El llibre que l’incaut i audaç lector té a les mans és tan desmesurat, atrevit, intel·ligent, provocador i agradable que el compensarà per la seva manca de cautela i pel seu excés d’audàcia”, escriu Stefano M. Cingolani al pròleg de Cap home és visible, antologia de poesia medieval catalana que ha publicat la poeta Dolors Miquel. És un volum desmesurat per la quantitat de poemes que hi trobem, 225. Atrevit, perquè adapta el català medieval al modern. Intel·ligent, perquè l’esforç ha valgut la pena. Provocador degut a la tria (on abunden els poemes amb obscenitats morals i sexuals). I és agradable perquè diverteix al mateix temps que ens dóna a conèixer una sèrie de textos que costa trobar reunits.
“Ara per ara, el lloc on es poden consultar tots aquests poemes d’una forma ordenada i exhaustiva no depèn de cap institució catalana... els trobem en un web italià. El nostre país és així!”, ens diu Miquel, que després d’elogiar www.rialc.unina.it, pàgina de la Universitat de Nàpols, fa memòria de les raons que la van portar a traduir “intensament i compulsiva” aquesta selecció de versos. “Feia temps que tenia ganes de posar-m’hi, i vaig començar fa cinc anys, amb la intensitat de qui no pot parar de fer mots encreuats. Treballava com si fes d’escolanet o de monja a Scala Dei. Ho vaig fer, en primer lloc, per a mi mateixa, per poder llegir els textos amb fluïdesa. També perquè volia remuntar-me fins a un moment de la nostra cultura sense fissures... i me’n vaig haver d’anar fins a l’Edat Mitjana! Hi havia també una voluntat d’estimar els morts, de rescatar una sèrie de poetes que han estat oblidats igual que ho van ser els que van venir després i també nosaltres: tenia la voluntat de donar llum a l’eterna ombra”.

Sense cagar-se a les calces
Després d’aquesta última frase, Dolors Miquel no pot reprimir un somriure net i escandalós, que encadena amb l’últim dels motius que van impulsar l’antologia. “Volia apropar-me a una època en què la barreja de gent era important. Per aquí hi havien passat jueus i àrabs: la realitat cultural era multiètnica i els catalans d’aquell moment ho van viure sense cagar-se a les calces”.

Per a Dolors Miquel, Joan Roís de Corella fa "tufillo de pijo de l'època"

Cap home és visible va tenir ocupada Dolors Miquel durant més de dos anys, que s’han convertit en cinc a causa de múltiples revisions i el ritme del sector editorial, que en matèria poètica es pren tota la calma del món. Miquel ha dedicat una part del repertori als noms més coneguts –Ramon Llull i Ausiàs March–, però la seva voluntat ha estat desenterrar noms que a fora de les facultats de filologia diuen ben poca cosa, encara que bona part dels textos segueixin cremant intensament.

Poemes ben vigents
L’antòloga fa referència a l’exploració “del sentit egoïsta de l’ésser humà” del Sermó de Bernat Metge o L’elogi dels diners d’Anselm Turmeda. A Cap home és visible hi trobem també la mala sort de Jordi de Sant Jordi i els versos refistolats i elegants de Joan Roís de Corella (“fa tufillo de pijo de l’època, d’aquests que remenen les cireres”) i una llista important de poetes força rebentaires: el capellà de Bolquera, Pere Alamany, Arnau d’Erill i Jaume d’Escrivà. Això sense comptar un gruix important d’anònims, que ens remeten a “una massa de gent delirant en vers”, si bé hem de recordar –segons Martí de Riquer i Antoni Comas– que tot poema “sempre ha tingut en l’inici un autor”.
“Després de fer aquesta antologia, he descobert que el tarannà català té un triple vessant”, ens diu Miquel: “La goliàrdica –la més estripada–, la melangiosa (del Plany de la mare i els poemes de Gilabert de Próxita) i una visió torturada davant el misteri de la vida, cas d’Ausiàs March. M’he fet molts farts de riure, traduint molts d’aquests poemes”.

Després d'acabar el llibre, Dolors Miquel s'ha transformat en Dolores De Cicco

Publicat a Time Out Barcelona (129, juliol del 2010)