Daniel Darc - Amours suprêmes

Darc

Des que l’any 2003 va aparèixer el best of de Daniel Darc la premsa francesa es va dividir en dues parts: la que acceptava la genialitat de la trajectòria interessant però erràtica del francès (ex Taxi Girl, ex addicte a unes quantes drogues i traductor de William Burroughs) i la que el condemnava una vegada més pels seus estirabots i mala bava. L’any següent, Crêve coeur, escrit conjuntament amb Frédéric Lo, va aprimar el número de detractors –és un disc torbador, apassionant. Després d’unes quantes col·laboracions en discos d’homenatge (a Johnny Thunders, Nino Ferrer o el recent tribut a Étienne Daho) presenta el seu nou àlbum, Amours suprêmes, homenatge en plural al disc de John Coltrane A Love Supreme. Aquestes noves cançons condensades en 40 minuts justos contribuiran, segurament, a la rendició definitiva per part dels detractors de Darc i a l’acceptació de l’encant maliciós del tricheur, que ha sabut revestir novament les seves lletres de grans arranjaments pop a càrrec de Frédéric Lo: van del new wave de J’irai au paradis al tropicalisme de Ça ne sert a rien o la picada d’ullet al Baby Did a Bad Bad Thing de Chris Isaak. Si a Crêve coeur Alain Bashung donava un cop de mà a Darc, a Amours Suprêmes no només hi participa l’autor de L’imprudence (2002) sinó que hi apareixen els Attractions Steve Nieve i Pete Thomas, Robert Wyatt i Morgane (veu de Cocoon). Tots junts aconsegueixen confegir un disc impressionant de pop d’autor que, molt probablement, passarà més desapercebut del que caldria perquè escapa de l’òrbita anglo-americana tan estimada pel nostre món global.

Publicat a Benzina (2008)