21.1.10

Una veu sencera del tot

Traduir un llibre de poemes és un esforç que poques persones poden assumir. Als problemes de literalitat, a la desesperació constant –les traïcions múltiples que apareixen, com fantasmes– i a la persistència endimoniada s’hi suma el ritme i les particularitats sovint intransferibles dels versos, que poden esgotar la paciència i la salut mental del traductor. La “dolça metzina” que omplia J.V. Foix al poema És quan dormo que hi veig clar pot acabar sent molt i molt amarga, quan algú pretén traspassar la força d’un poema a una altra llengua.

Anna Akhmàtova, la poeta del nas difícil, pintada per Natan Altman (1914)


Akhmàtova integral
Fins ara, només Maria Mercè Marçal i Monika Zgustová s’havien atrevit a versionar una part de l’obra poètica d’Anna Akhmàtova (Bolxoi Fontan, 1889-Moscou, 1966). L’antologia, Com en la nit les flames, que mostrava també una represen-tació dels versos de Marina Tsve-tàieva (Moscou, 1892-Yela-buga, 1941), va ser reeditada l’any 2004 per Proa. El 2008, Labutxaca va editar Poema de la fi i altres poemes / Rèquiem i altres poemes, l’altra coŀlaboració entre Marçal i Zgustová que agermanava una vegada més l’obra de Tsvetàieva i Akhmàtova. Ara Edicions de 1984 presenta per primera vegada l’obra poètica completa d’Akhmàtova: en castellà no hi és, a hores d’ara, tot i que els lectors tenen alguna antologia més a l’abast, com Soy vuestra voz (Hiperión, 2008) i El canto y la ceniza (Galaxia Gutenberg, 2005). El volum és endreçat, en primer lloc, a partir dels llibres de poesia publicats en vida; després del Setè Llibre, recorre, per una banda, els poemes llargs, els fragments èpics i dramàtics, Poema sense heroi i, per últim, un gruix important de poemes esparsos, també ordenats respectant l’ordre cronològic i la disposició de l’edició dels poemes en anglès que Zephyr Press va publicar el 1990.“No és una edició que hagi buscat el formalisme inicial”, escriu el traductor Jaume Creus (Barcelona, 1950) a la introducció d’aquesta Poesia completa. A continuació cita una carta que havia escrit a la seva amiga Lídia Txukóvskaia, que escriuria un llibre a base de diverses entrevistes amb la poeta: “La rima, quan una és poeta, fa d’ales, però quan es tradueixen els versos dels altres, fa de llosa”. Partint d’aquesta premissa, Creus, que s’ha encarregat d’un parell d’antologies d’Aleksander Puixkin, ha traduït les noveŀles breus La set, d’Andrei Guelàssimov i Felicitat conjugal i El diable, de Lev Tolstoi, ha dedicat els últims tres anys a traspassar la veu única i alhora coŀlectiva d’Akhmàtova, que va publicar Vespre, el seu primer poemari, l’any 1912, i que tretze anys després –a partir d’Anno Domini MCMXI (1922): “S’acosta un temps ben diferent / ja un vent de mort refreda els cors”– es converteix en poeta prohibida durant gairebé dues dècades. Igual que Òssip Mandelstam (1891-1938), del qual va aparèixer fa uns mesos una antologia impecable a Quaderns Crema, a Akhmàtova li va tocar memoritzar el seu conegut Rèquiem fins l’any 1940. “No, no sóc jo, qui pateix és una altra, / tant no ho podria resistir, que tapi / un negre vel allò que ens ha passat, / i que s’emportin els fanals... / Nit”.

El poema sense heroi
Juntament amb aquests poemes estremidors i l’ambició del Poema sense heroi, començat el 1940 i enllestit el 1962, el volum que acaba de presentar Edicions de 1984 ens mostra les efervescències i davallades sentimentals de l’autora, algun estirabot juvenil i les invocacions indispensables a la Musa: “Més dura que la febre t’escomet / i novament en tot un any ni un mot”.
Publicat a Time Out Barcelona (100, 7-13 de gener del 2010)

3 comentaris:

  1. A mi, personalment, m'encanta la selecció de la Monika Zgustová i la Maria-Mercè Marçal (una llàstima que no estigui editada en bilingüe...). Però les traduccions dels clàssics, i sobretot les de poesia, no són mai definitives, s'han d'anar reinventant. Haurem de fer-li una ullada a aquesta nova traducció. Per cert, feliç any nou amb una mica de retard.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Gràcies per escriure, Sònia!

    L'exercici del senyor Creus és monumental, tant, que s'ha fer una mica de feina per trobar els 'grans' poemes d'Akhmàtova...

    Fins aviat i bon any també -i amb més retard que tu-.

    ResponElimina