Brigitte Fontaine - Libido (Polydor, 2007)

Brigitte Fontaine: 'Paquet plein de delices' (...) 'Sexe bleu, liqueur douce'

D’entrada, etiquetar l’últim disc de la inquieta Brigitte Fontaine (Morlaix, 1940) com a música pop pot semblar arriscat si tenim en compte la trajectòria sincopada de l’artista. Va començar amb grapa l’any 1965 de la mà de Jacques Higelin i les 12 chansons d’avant le déluge, i va continuar encara amb més força després que al tàndem s’hi afegís el cabilenc Areski Belkacem, amb qui van enregistrar el seu primer gran èxit, Comme à la radio (1969). Durant els setanta, Fontaine va destacar tant per l’experimentació present en discos com Vous et nous (1977) i pel seu compromís social. Aquestes particularitats la van allunyar del públic massiu: Fontaine va arribar a tenir molts problemes per enregistrar French corazón (1985) i fins l’aclamat Kekeland (2001) no va sortir del pou selecte on s’havia ficat. Després de l’excel·lent Rue Saint-Louis en L’Île (2004) Brigitte Fontaine ha tornat amb dotze cançons composades majoritàriament per Areski –el seu company– tot i que en un parell d’ocasions confia en el productor i autor de L’enfant assassin des mouches (1972), Jean-Claude Vannier, que regala a la diva un collage jazzy-oriental ("Mendelssohn", on Fontaine recorda per enèsima vegada el "pingouin" de Melody Nelson) i una peça lo-fi que amb una mica de publicitat es podria convertir en un himne indie adorable ("Barbe à papa"). A banda dels moments més moguts ("Cul béni", "La Metro") Fontaine basa bona part del seu nou repertori en els arranjaments de corda i en el piano, i encara que flirtegi amb la chanson, "Elvire" o "Ex paradis" gaudeixen d’un esperit pop que ho embadurna i perfuma tot amb exquisidesa.

Publicat a Benzina (2007)