Qui temps espera, temps li falta

"Io voglio una donna!"

Quan s’acaba l’any s’acostumen a formular desitjos de tota mena: es demana satisfer les emocions, inflar les butxaques i, tot sovint, poder abandonar els vicis –i perdre els quilos que s’han guanyat durant les vacances. “Any nou, vida nova”, hem sentit dir tantes vegades. Els museus i galeries barcelonins es prenen el refrany al peu de la lletra i durant el mes de gener abaixen la persiana de la majoria d’exposicions que heu pogut veure durant la tardor i la part de l’hivern que hem esgotat. Us oferim una selecció de vuit de les sales que hauríeu de visitar per començar bé aquest 2010 i poder corregir una altra frase feta –d’origen mallorquí– que fa referència als més mandrosos: “Qui temps espera, temps li falta”.

De l’Islam a l’univers de Fellini
Teniu temps fins diumenge per veure una exposició interessant i molt ambiciosa, Els mons de l’Islam a la col·lecció del Museu Aga Khan, que durant quatre mesos ha presentat un trajecte històric i geogràfic per diversos països on l’art islàmic ha tingut –o encara té– la seva importància. Un mes després, el 17 de febrer, el CaixaForum donarà a conèixer 400 peces vinculades íntimament amb Federico Fellini (1920-1993), un dels directors de referència del cinema italià, amb més de vint pel·lícules i un món molt particular entre nostàlgic, sorollós i imprevisible.

Moderns per poc temps
El MACBA s’acomiada de Modernologies, visió de la comissària Sabine Brietwieser de la modernitat. “No hi busqueu conclusions, a l’exposició, sinó una observació dels interrogants estètics del nostre temps històric”, ens va dir Brietwieser sobre la mostra, que es divideix en tres grans seccions: una al voltant de l’espai i el paper de l’arquitectura, una altra dedicada a la recerca d’un llenguatge universal i l’última sobre diverses obres que es basen en l’apropiació i assimilació de diferents cultures.
A partir del 29 de gener, el MACBA aplegarà un centenar d’obres de l’artista canadenc Rodney Graham, que a partir de suports molt diversos –llibres, vídeo, escultura, pintura, màquines-dispositius, música i material imprès– s’ha dedicat durant els darrers trenta anys a qüestionar i desafiar l’autoria.

Kupka se’n torna al Pompidou
L’obra de Frantisek Kupka (1871-1957) és un dels primers viatges cap a l’abstracció i el moviment, que ha arribat a la Fundació Miró des del Centre Pompidou i que podreu visitar fins al 24 de gener. Una mica més endavant, el 19 de febrer, es presentarà Murals, en què deu creadors entre els quals hi trobem Lothar Götz i Sakarin Krue-On, intervindran damunt les parets de les sales dedicades a les exposicions temporals.

Fotografia de Pablo Ortiz Monasterio. Bang-bang!

Visites urgents!
Encara sou a temps de visitar algunes de les galeries que aquests dies acomiaden les exposicions de l’any passat. Fins divendres, podeu veure, a la galeria Alejandro Sales, les últimes escultures de Carlos Balbás i un espai dedicat al negre concebut per Sergio Piera, l’aposta jove de la galeria Àngels Barcelona, The searchlights that dazzled the stars, d’Alexandra Navratil i l’aproximació a Gunter Förg, un dels pintors de l’escola de la nova objectivitat, a la galeria Carles Taché. Fins dissabte, la Fundació Foto Colectània mostrarà dues visions de les tradicions espanyoles per part de Cristóbal Hara i Rafael Sánchez Lobato; una setmana després, el 22 de gener obrirà portes El peso de la ciudad, aproximació a la col·lecció de fotografia llatinoamericana d’Anna Gamazo de Abelló, amb fotografies d’Horacio Coppola, Alberto Korda, Pablo Ortiz Monasterio, Geraldo de Barros i Enrique Metinides. Aquest mateix mes també s’inaugura Plectopos, de l’escultor Gabriel, i Seqüències, pintures de Joaquim Chancho (Espai VolArt, 21 de gener), l’abstracció pictòrica blanquinosa de Miguel Ángel Campano (galeria Carles Taché, a partir del 21 de gener) i una exposició que reflexiona sobre la representació del paisatge en l’art a partir d’obres de Pep Agut, Peter Downsbrough, Andreas Fogarasi i Raphaël Zarka a la galeria Àngels Barcelona (Paisatge. Paisatge?, que serà inaugurada el 30 de gener).

El so de la màquina d’escriure
A partir del 21 de gener, a la galeria Nogueras Blanchard s’hi podrà veure el vídeo d’Ignacio Uriarte, conegut pel seu art d’oficina, en què ha convocat un dels protagonistes de Boja acadèmia de policia, Michael Winslow, perquè reprodueixi amb meticulositat de beat-boxer tota la gamma de sons de les màquines d’escriure, pràcticament inexistents al món laboral d’avui. The history of the Typewriter recited by Michael Winslow recorda els diversos tipus de màquines d’escriure des del segle XIX fins als anys noranta del XX, moment en què els ordinadors van signar la seva sentència de mort.

Publicat a Time Out Barcelona (101, 14–21 de gener del 2010)