Omplir el cor

Cupido s'ha adormit, segons Cristina Nehring

“He estat involucrada en aquest llibre... pràcticament des de sempre. Mentre estudiava literatura a la universitat em vaig començar a especialitzar en l’amor, ja fos llegint els clàssics, poemes del segle XVII o novel·les contemporànies. M’obsessionava també l’amor que hi havia al voltant meu (quan hi era, però també quan em faltava)”, ens explica Cristina Nehring, que durant molts anys ha anat acumulant lectures i experiències per arribar a escriure A favor del amor mentre viatjava per tot el món escrivint articles per Atlantic Monthly, Harper’s i Condé Nast i fent ressenyes per The New York Times Review of Books i London Review of Books. “El llibre m’ha suposat un volum considerable de recerca filosòfica, mitològica i també biogràfica”, continua Nehring, que al pròleg d’aquest amè i estimulant assaig ens fa saber l’argument que té l’esperança de corregir amb la seva aportació: “L’amor de principis del segle XXI està diluït i desacreditat”.

Nehring ens vol convèncer del poder de l'amor!

L’autora considera que el romanticisme s’ha convertit en un “esport recreatiu” (“una bonhomiosa font de plaer físic amb la companyia més convenient o, fins i tot, mitjançant un objecte convenient”). “El procés de normalització sense precedents del sexe” no només ens ha convertit a tots nosaltres en objectes sexuals sinó que ha desembocat tràgicament en la “trivialització de l’amor”. Mitjançant aquest assaig, Nehring pretén combatre el que ella anomena Nou Fonamentalisme Eròtic, i les eines que vol fer servir no són ni les de l’abstencionisme de cert feminisme –que considera el sexe “com una forma glorificada de violació i el romanticisme un ardit patriarcal per esclavitzar les dones”– ni tampoc la via irònica (i autoirònica) que planteja l’opció post porno. La periodista reivindica l’amor romàntic, en busca els fonaments –que no situa a la França del segle XI sinó a la Grècia de Sòcrates– i proposa una readaptació als nostres temps dels sacrificis i patiments que la passió tot sovint implica per poder tornar a fregar “allò sublim” que, en la seva opinió, aquests anys s’ha perdut.

L'amor medieval d'Heloïsa i Abelard, un bon precedent de l'amor combatiu...

Amor bang-bang!
Després de repassar una llarga llista de cors ferits, excessius, no correspostos i extàtics, reals –com els d’Heloïsa i Abelard, Frida Kahlo i Diego Rivera, Petrarca,William Shakespeare– però també ficticis –Emma Bovary, el doctor Faust, Jane Eyre, el jove Werther– Nehring ens proposa una nova manera d’enfocar l’amor: la combativitat. “A favor del amor ha provocat una controvèrsia enorme. S’enfronta amb aquella part de l’ideari contemporani que diu que l’amor heterosexual és, en certa manera, no feminista, carrega contra la idolatria del ‘sexe segur’ i de ‘l’amor segur’ i contra la idea que les desigualtats socials fan que una relació íntima sigui no desitjable. El llibre ha estat acusat de perjudicar el feminisme, de defensar la injustícia i de ser ‘perillós per a la salut’ del lector. Evidentment, crec el que hi trobem és tot el contrari: tinc la impressió que el feminisme morirà tot solet si no es fa seu –i amb orgull– el que hi ha dins el cor de les dones, i que és l’amor passional. També crec que cal passar grans patiments, si es vol aconseguir la fecilitat absoluta”, argumenta Nehring, convençuda que només el romanticisme ens pot fer una mica millors. Per comprovar-ho, només hem d’enamorar-nos...

Publicat a Time Out Barcelona (101, gener del 2010)