Cinc trossos de ciutat que valen la pena

Jordi Borja, director de l’Àrea d’Urbanisme i Gestió de la Ciutat de la UOC, dedica part del temps lliure a estudiar la seva ciutat. En Jordi Nopca li demana que ens recomani cinc llocs de Barcelona que s’hagin transforma.

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, es va graduar en Sociologia i es va diplomar en estudis superiors de Geografia i Urbanisme a la Sorbona de París, on va viure el maig del 68. Tot i l’esperit revolucionari francès d’aquells moments, Jordi Borja va tornar a Barcelona, on va començar una carrera professional que a partir de l’interès pels moviments veïnals i partits polítics com el PSUC va compaginar la feina de professor amb càrrecs com el de tinent d’alcalde de Descentralització i Participació (1983-1987), vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana (1987-1991) i delegat de Relacions Internacionals de Cooperació (1991-1995).
Els darrers quinze anys, Borja ha treballat a diverses ciutats i universitats europees i americanes: ha passat per París, Lisboa, Roma, Nova York, Buenos Aires, Mèxic, Santiago de Xile, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Bogotà... i enmig d’aquest batibull de responsabilitats ha tingut temps d’escriure uns quants llibres, mitjançant els quals ha estudiat la seva ciutat, com és el cas de La gran Barcelona (1972) –una crítica de l’urbanisme de l’època de Porcioles–, l’edició de Barcelona: un modelo de transformación urbana (1996) –llibre sobre els canvis urbans preolímpics– i aquest últim, Llums i ombres de l’urbanisme de Barcelona (2010), anàlisi crítica i constructiva de les transformacions urbanes dels darrers trenta anys. No és estrany que, seguint aquest ritme –que ens recorda L’home de la multitud, d’Edgar Allan Poe–, Borja sigui un home difícil de localitzar. Ens calen unes quantes trucades telefòniques per aconseguir que ens dediqui l’estona adequada per respondre el nostre repte: que ens recomani cinc indrets barcelonins que els ciutadans puguin gaudir més que fa uns anys. “La ciutat ha viscut grans canvis, aquestes últimes tres dècades”, comença Borja, amb veu cansada i inspiracions profundes: “S’ha sabut desenvolupar una política d’espais públics, cosa que ha animat la vida urbana dels ciutadans; hi ha hagut una preocupació per donar qualitat als barris i s’ha sabut posar la ciutat al mapa, utilitzar els Jocs Olímpics del 92 per vendre una nova imatge barcelonina”.

La popularitat del mercat de Santa Caterina

1. La vitalitat de Ciutat Vella
“La transformació que ha fet Ciutat Vella aquests darrers anys em sembla interessant –diu Borja–. És una zona difícil, perquè no sempre es pot trobar l’equilibri entre la població existent i altres usos de la zona, com pot ser el turisme. A Ciutat Vella s’hi manté una vida urbana important, hi ha zones molt populars com Santa Caterina o el Raval. La població immigrant ha estat significativa i positiva: ha donat diversitat i heterogeneïtat al barri. Si es fa una passejada des del mercat de Sant Antoni fins al de Santa Caterina, encara es veu un nucli antic vivíssim, comparable a les ciutats italianes més interessants”.

2. Millores de l’Eixample
“Durant les dècades dels seixanta i setanta del segle passat, l’Eixample va experimentar un procés de densificació que s’ha sabut corregir. S’han recuperat algunes vies per als vianants, com l’avinguda Gaudí o l’avinguda Mistral, s’han recuperat alguns interiors i s’ha controlat la congestió del trànsit. Una interessant proposta pendent seria la restricció del trànsit en alguns blocs, que es podrien reservar per a l’ús local”.

3. La metamorfosi de Nou Barris
“Abans Nou Barris era una espècie de caos, amb més de la meitat d’habitatges d’una qualitat pèssima. Però des de fa uns anys s’han millorat places com la de Llucmajor, la de Sóller i la d’Àngel Pestaña i la Via Júlia... i el traçat de la ronda de Dalt no és una ferida greu en el teixit urbà. A més, el parc central de Nou Barris és el millor de Barcelona, actualment: tothom que vulgui fer una bona passejada hi hauria d’anar”.

Imatge del parc central de Nou Barris

4. Pros i contres de Sant Martí
“Un dels grans èxits de la democràcia ha estat haver recuperat quatre quilòmetres de front marítim. És interessant que encara es pot veure bona part del passat industrial al Poblenou. S’han derrocat molts edificis que no calia, i probablement se’n carregaran més: el projecte del 22@ em semblava bo, en un principi, però l’execució ja no em sembla tan encertada. Podem comparar la zona que va de l’avinguda de la Meridiana fins a la Barceloneta –barri l’evolució del qual crec que és interessant de seguir– amb el tram de Diagonal Mar, que em sembla mal fet, molt malgirbat. S’han fet edificis que no tenen res a veure l’un al costat de l’altre, i el parc de Jean Nouvel no compleix cap funció: ha costat molts diners i s’ha fet sense cap sentit autocrític, em sembla una operació lamentable”.

La plaça del Sol

5. Gràcia ‘mon amour’
“A Gràcia hi ha dos fronts de gent descontenta: per una banda, els que troben que hi ha massa soroll, vida i restaurants; per l’altra, els que creuen que hi ha massa dificultats per circular-hi en cotxe i que es controla massa les terrasses i la música. Tot i això, hi ha una espècie d’equilibri que s’acaba aconseguint i que troba el seu punt àlgid en places com la del Diamant, la Rovira, la del Sol i la de la Virreina”.

Publicat a Time Out Barcelona (104, 4–10 de febrer del 2010)