El control del control

El far-west, vist i protagonitzat per Rodney Graham

Rodney Graham tenia la intenció d’especialitzar-se en literatura, però les classes d’art que Ian Wallace impartia a la University of British Columbia de Vancouver el van desviar del seu objectiu inicial. Quatre dècades després, l’estudiant que llegia Lévi-Strauss, Lacan, Foucault i Barthes apareix a l’auditori del MACBA per presentar una de les retrospectives més importants del seu recorregut artístic. “L’art té un component molt elevat de casualitat”, diu Friedrich Meschede, comissari de la mostra A través del bosc: “L’any 1994, Rodney Graham va exposar a l’Espai Poblenou després de John Cage, i és casual –però alhora no ho és tant– que després de la retrospectiva que el MACBA ha dedicat a cage se n’estreni una que explora l’obra de Graham”. La concatenació d’un i altre artista els agermana i alhora fa que una i altra situació ens remetin a un déjà vu impossible, un retorn idèntic en el qual alguna cosa ha canviat.
Meschede troba a l’obra de Graham dos leitmotiv principals: el loop i la voluntat de traduir. El loop, de fet, és el motor del qual parteix A través del bosc: l’any 1983, Graham va descobrir que a la traducció anglesa de Lenz, única obra en prosa de Georg Büchner, es repetia la seqüència de paraules through the forest al mateix punt, però en pàgines diferents, fet que li va provocar la sensació de tornar a llegir el mateix i de pensar que la història podia caure en un punt de retorn perpetu.


Recipients-escultures per contenir les obres de Freud
Deu anys després del descobriment, Graham va trobar el sistema per fer realitat la idea de loop a la narració de Büchner, dispositiu que trobem al primer apartat de l’exposició, on hi veiem diversos recipients-escultures pensades per contenir les obres de Sigmund Freud, Alícia al país de les meravelles i el volum Les dernières merveilles de la science, entre d’altres: gràcies als particulars suports de Graham, les obres prenen un matís diferent. És en la línia de “portar al terreny físic la lectura d’un text i la posterior transformació en alguna cosa diferent”, segons Meschede, que l’any 1987 escriurà la novel·la The System of Landor’s Cottage, on desenvolupa un dels escenaris de l’última narració d’Edgar Allan Poe. L’escriptura va ser la primera part del procés creatiu de Graham, que després de seguir el procés d’edició meticulosament va fer traduir la novel·la al francès i des del francès va fer l’últim pas: encarregar la traducció dels catorze capítols per catorze agències diferents. Exposat en forma d’escultura, el resultat és sorprenent i enginyós, però no permet apreciar el text: ni el traduït (que caldria començar a llegir amb escala) ni l’original (tancat a dins d’una vitrina).

Dels llibres al subjecte
Els experiments amb llibres ocupen només la primera part de l’exposició. Al bosc de debò hi entrem gràcies a la instal·lació Lucus a non lucendo de 1987. El subtítol de la placa que trobem a l’entrada de la sala és explícit i musical: Un boschetto nella proprietà dell’accademia americana in Roma illuminato artificialmente per due ore consecutive. A dins, dues pantalles immenses ens ensenyen les moltes ombres, llums puntuals i el soroll persistent de l’helicòpter que giravolta pel perímetre, tot plegat ben espectacular i misteriós, una extravagància que porta fins a l’extrem l’interès de Graham per la iŀluminació artificial. “Des de jove em va interessar el doble sentit de la iŀluminació. El flash té efectes reveladors en allò que enfoca, és com si la llum li donés un poder especial”, comenta l’artista, que a la tercera secció de la retrospectiva –dedicada a treballs fotogràfics i fílmics– es converteix en subjecte principal del seu art. “L’any 1994 vaig filmar-me dormint a dins un cotxe, sedat per Halcyon. Era la manera de coŀlocar-me al centre de l’obra. Volia presentar una idea diferent de l’artista, que normalment es representa actiu: jo em volia mostrar dormint i en pijama”, diu Graham, que des de llavors s’ha convertit en el personatge principal de les seves accions: fa l’efecte que, mentre passeja pel MACBA –ulleres rodones, bigoti ben retallat i cabells pentinats cap enrere– interpreta uns quants papers que, tot i així, sap controlar amb expertesa, obsessivament. L’artista content. L’artista soŀlícit. L’artista magnètic i atractiu, encantat d’haver-se conegut.

Dues abstraccions possibles

Abstraccions al Museu Picasso
L’últim apartat d’A través del bosc, dedicat a mostrar l’afició pictòrica –descoberta amb motiu d’una exposició d’homenatge a Picasso a Berlín–, enllaça amb una nova creació que Graham ha fet per al Museu Picasso, que amb Possible abstractions estrena sala dedicada a mostrar “diàlegs picassians amb artistes vius”, segons comenta el director del museu, Pepe Serra. Graham ha aïllat els diversos elements d’un quadre imaginari que va veure en una tira còmica de Man to Man, una revista dels cinquanta per a homes, i n’ha construït un seguit de variacions d’un sol color, que transmeten moviment i diverteixen la imaginació.

Publicat a Time Out Barcelona (104, 4–10 de febrer del 2010)