Senzillesa i vulnerabilitat

Aquests dies coincideixen a les llibreries dues novetats en què s’hi parla de dos viatges en sentit contrari però amb un punt en comú sofisticat: Henry James. El primer, El rector de Justin, de Louis Auchincloss, recorda una de les últimes novel·les de James, The Ambassadors (1903), en què un americà viatja fins a París per trobar-hi el fill de la seva parella. El segon, Brooklyn, sisena novel·la de Colm Toíbín (Enniscorthy, 1955) ens explica el viatge d’Eilis Lacey, una noia irlandesa que decideix provar sort a la Nova York de mitjan segle XX. Toíbín, que va escriure una novel·la , The Master (2004), en què el personatge principal era precisament Herny James i el seu viatge frustrat a Anglaterra, s’interessa ràpidament per la novel·la d’Auchincloss que li acabem de descobrir al mateix temps que ens explica una anècdota que sintetitza la trajectòria divergent de tots dos llibres: “James deia que totes les dones que marxaven a Europa des dels Estats Units tenien diners i s’acabaven casant amb europeus; en canvi, les dones que feien el viatge invers treballaven en cuines o netejaven cases. La història de l’emigració europea era l’altra cara de la moneda”.
A Brooklyn, Tóibín no pot fer altra cosa que centrar-se en un personatge modest que vol obrir-se camí com sigui lluny de casa, però en comptes d’explicar-nos una història de superació a l’estil d’una producció de Hollywood l’escriptor irlandès ens explica els primers anys de la jove en un entorn desconegut: “Volia centrar-me en aquells anys en què, lluny de casa, encara no ets ningú i no et sents enlloc. No és únicament una situació geogràfica: és també un estat espiritual i psicològic. Et trobes en una espècie de llimbs, i en aquests llimbs els teus sentiments són els mateixos que s’experimenten quan estàs sota pressió: no te’n pots refiar”.


Abans de creuar l’oceà atlàntic, la novel·la comença a l’Enniscorthy natal de Tóibín, que també va ser el lloc on l’escriptor va escoltar l’anècdota a partir de la qual, molts anys després, creixeria la història d’Eilis Lacey: “Quan tenia dotze anys, el meu pare va morir. Molts anys després vaig escriure un conte, House for Sale, en què explicava l’atmosfera de casa durant la vetlla del seu cos. A mi em va tocar ser una espècie de conserge que anava rebent tota la gent que venia –que era molta– i recordo que una dona va començar a parlar amb la meva mare i, tot i que jo escoltava la seva conversa, de tant en tant apareixia la paraula ‘Brooklyn’. Quan se’n va anar, algú va dir que la filla d’aquella dona acabava d’arribar d’Amèrica, i que abans de trobar-se amb la família havia amagat l’anell de casada. L’any 2005 vaig rellegir la història i em va semblar que aquestes frases podien ser l’esquelet de la meva novel·la”. Brooklyn és una novel·la que avança en línia recta, sense flashbacks i esquivant els clixés sobre el districte novaiorquès. “Volia un estil senzill, sense ornaments. Els diàlegs hi donen un toc de color, però les paraules que suren entre ells són com una melodia suau de piano”.
Tóibín aconsegueix una novel·la intensa i emocionant gràcies a la pietat i la cura amb què tracta el seu personatge principal. “L’Eilis és molt vulnerable i innocent, però és complexa i intel·ligent. Als meus llibres sempre intento parlar de personatges de qui el lector esperi que no siguin humiliats ni pateixin cap mal. Sóc una persona força cínica i sóc capaç de ser terrible, quan vull: per a mi va ser una molt bona experiència, escriure un llibre en què m’estava comportant tan bé amb el meu personatge”.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (137, octubre del 2010)