Testimonis a cop calent

Reportajes de la historia (Acantilado, 2010) aplega bona part dels principals esdeveniments històrics a través de relats viscuts en primera persona per presidents, militars escriptors i periodistes.


“Hi ha molt pocs llibres d’aquestes característiques i ambicions”, diu l’editor Jaume Vallcorba mentre passa la mà per damunt d’un dels dos volums de 1.500 pàgines que configuren Reportajes de la historia, que s’afegeix a la llista de llibres mastodòntics que Acantilado ha publicat els darrers anys: Montaigne, Boswell, Chateaubriand o Aleksander Wat han reaparegut als taulells de novetats i han aconseguit esgotar edicions.
Amb Reportajes de la historia, Acantilado ajunta dues de les línies mestres de l’editorial: per una banda, la reivindicació dels clàssics –presentats, en aquest cas, a partir de fragments significatius i, en la majoria de casos, suculents– i el rescat del llegat abundantíssim de Martí de Riquer (Barcelona, 1914), en aquest cas complementat per la feina d’actualització del seu fill Borja, que parla del llibre amb orgull reposat. “Permet una lectura molt amigable. Es pot triar aquell personatge, època o fet que faci més gràcia i fer-ne un tast. Hi falten testimonis orientals o africans, sens dubte, però si els haguéssim inclòs les dimensions de l’obra s’haurien duplicat o triplicat: pràcticament hi ha tots els esdeveniments importants”.

Riquer pare

Història a domicili
“El meu pare va començar a fer servir textos històrics literaris com a complement de les seves classes”, diu Borja de Riquer. La llavor lectiva de Reportajes de la historia es va transformar en gesta domiciliària en mans de l’editorial Planeta quan l’any 1962 li van encarregar una antologia insòlita. “Volien aconseguir un reportatge de la Història a partir d’episodis triats per testimoni directe –coetani i presencial, si era possible– i de rellevància”. L’obra arrencava amb el relat de Tucídides de l’epidèmia de pesta que va castigar Atenes l’any 430 aC i arribava fins a principis del segle XX. “Deu anys després l’editorial va decidir afegir un segon volum amb textos dels últims setanta anys, i el meu pare em va demanar que hi col·laborés”. Borja de Riquer va acceptar el repte: igual que havia passat feia una dècada, la venda de Reportajes de la historia es va fer únicament a domicili. “El llibre portava molt de temps fora dels catàlegs. Només es podia trobar ocasionalment en llibreries de vell”, explica de Riquer, que ha hagut d’afegir uns quants textos més a la primera edició de l’obra que no es ven porta per porta. “La crònica arriba fins a la guerra d’Iraq de febrer del 2003. Potser podríem haver-hi afegit la crisi econòmica, però no ha passat gaire cosa més, en aquests darrers anys”, comenta l’historiador.

Riquer fill

Entre el general i el reporter
Entre els més de 150 textos que integren l’obra trobem aportacions de dimensions i procedències molt diverses. Plató explica la mort de Sòcrates amb precisió literària. Jaume I repassa la conquesta de Mallorca amb el cap molt a prop de l’estómac. Coneixem el procés i mort de Joana d’Arc a través de les declaracions de l’acusada i el testimoni en primera persona d’Isambert de la Pierre, un dels seus principals detractors. Revivim la coronació de Napoleó a través del reportatge periodístic del Journal des débats; més endavant, quan l’emperador ja ha estat degradat a general, llegim el relat que The Times va fer del seu últim viatge, amargant i angoixat –el consum de rapè és una constant–.


"Primer triàvem un episodi, i després ens dedicàvem a buscar testimonis de primera mà. Hi ha hagut casos en què ens ha costat molt decidir-nos: per il·lustrar la Revolució dels Clavells vaig llegir molts testimonis de generals portuguesos. Alguns eren molt pobres. D’altres començaven molt bé, però quan arribaven al 25 d’abril –el dia que començava la revolució– s’espatllaven: el govern els enxampava i els enviava a Guinea...”. De Riquer va acabar triant la crònica que en va fer l’empresari i assagista Xavier Roig. “En el cas de la caça de bruixes, per exemple, vam optar per donar la versió de Charles Chaplin. Ens va semblar millor que triar el senador McCarthy”. Reportajes de la historia combina l’aproximació literària amb visions més reials, presidencials i fins i tot militars. “Volíem donar tant la versió del general com la del repòrter. L’element que uneix tots els textos és la testimonialitat. En la majoria de casos són aproximacions molt empàtiques, fetes des de vies ben diverses”, diu Borja de Riquer. Jaume Vallcorba –que segueix obrint i tancant amb energia el volum que té a les mans – afegeix: “El principi de curiositat entusiasta dels Riquer permea tot el llibre, que no ha estat organitzat per conèixer fets erudits: el que hi ha és vida”.

© Jordi Nopca, diari ARA (10 de desembre del 2010)