Eupocalipsi

L’any de la plaga es pot començar per la col·lecció de cites del principi –Rod Serling, The Killers i Martha & The Vandellas– o per l’Addèndum multimèdia del final, que recull les referències musicals, literàries i cinematogràfiques més significatives i inspiradores a l’hora d’escriure aquesta novel·la, que Pastor va començar l’agost del 2008, just després de publicar La mala dona, guanyadora del primer Crims de Tinta. “Una de les fonts explícites que alimenten L’any de la plaga ha estat La invasión de los ultracuerpos, una de les pel·lícules fonamentals del subgènere dels ultracossos, que va començar amb La invasión de los ladrones de cuerpos l’any 1956”, ens fa saber Pastor. “A les primeres pel·lícules d’ultracossos l’acció passa en pobles petits i aïllats; a L’any de la plaga, en canvi, he volgut fer un update 2.0 d’aquest tipus de ficcions: hi apareixen les xarxes socials, la tecnologia d’ara i multitud de referències actuals. El terror és ara de caire global”.


L’escenari principal de la novel·la és la Barcelona “buida i tediosa” d’un mes d’agost qualsevol. El personatge principal, Víctor Negro, és coordinador d’un equip d’assistència social i passa per un mal moment després que la seva parella, la Irene, l’hagi deixat. Per si no en tingués prou amb la crisi sentimental, una sèrie de morts sospitoses entre els pacients del servei –acompanyades d’un canvi d’estat d’ànim per part de cada vegada més barcelonins– fan que Negro comenci a sospitar d’una espècie d’eucaliptus vinguda de l’Àsia que s’ha posat de moda misteriosament. “La idea de la planta invasora la vaig agafar de La invasión de los ultracuerpos. A la novel·la hi ha alguns elements de misteri però tinc les cartes marcades per la història inicial i els arquetipus de la pel·lícula. Volia que L’any de la plaga fos una novel·la de progressió, que tingués un ritme força picat perquè el lector no volgués deixar de llegir. Els personatges són cada vegada més retorçats i les situacions més pertorbadores”.


Un dels grans encerts de la novel·la és la voluntat de donar-nos a conèixer, més enllà de l’apocalipsi eucalíptic –l’eupocalipsi– una galeria de personatges propers i versemblants que viuen en un entorn allunyat dels tòpics i amatent a les pulsions generacionals. “He situat la novel·la en escenaris com Nou Barris o El Carmel perquè són zones en canvi constant i amb vida pròpia –lluny del turisme– susceptibles de patir una colonització i que ningú no se n’adonés”. Abans que l’acció obligui a focalitzar exclusivament els esforços del narrador, Pastor té temps de recordar aquells anys 90 en què els adolescents passaven hores escoltant discos a FNAC o Virgin, en contraposició amb l’eufòria festivalera actual i la música que els mòbils vomiten al metro. Després d’explorar la novel·la d’aventures a Montecristo i la novel·la negra a La mala dona, els tentacles de Pastor han xuclat les essències d’un subgènere fantàstic per aconseguir-ne una novel·la àgil i propera que entre revelacions, ensurts i corredisses reflexiona en última instància sobre la identitat.

© Jordi Nopca, Time Out Barcelona (140, octubre del 2010)